ESTAMPA D’HIVERN

 

Trist resta el poble i quiet,

totes les cases tancades,

que el treball és llarg i ret

i són curtes les diades...

 

La saó els camps ha refet,

i les gents van afanyades:

qui per binar el seu goret,

qui per collir les solades.

 

Sol roman al llogaret

el vell qui, trèmul de fred,

pren el sol tebi a la plaça;

 

mentre el rellotge amb greu

                                     /toc

compta les hores per joc,

i el temps, estàtic, no pas-

                                     /sa...

“Estampa d’Hivern”  De l'alba al migdia: poemes lírics: 1918-1928. Barcelona: La Revista, 1929

(Sóller, 1890 – Palma, 1979). Poeta, dramaturg i traductor. De formació humanística, Guillem Colom estudià Filosofia i Lletres a Barcelona, on va entrar en contacte amb el noucentisme. Organitzà tertúlies literàries a casa seva a les que acudien escriptors com Carles Riba, Clementina Arderiu o Josep M. López-Picó. Formen la seva trajectòria obres com Iuvenília (1918), Ofrena mística (1949), La terra al cor (1957), Primavera d’hivern (1969) i el volum de memòries Entre el caliu i la cendra (1972).