La casa on Llorenç Villalonga residí temporalment, es torna escenari de ficció, al pròleg del llibre de relats El lledoner de la clastra.

La biblioteca, situada en les cambres altes, és gran i recòndita. La seva única finestra dóna a la clastra, on un vell lledoner sobrepassa, i de molt, les teulades de l'edifici. El mes d'agost, a Robines, ja a la vora de la serra, entre Montlleó i Bearn, els dies són tòrrids. Per alliberar-se del sol i de les mosques, hom es refugia en la penombra de les habitacions tancades. La biblioteca es troba defensada per les persianes i per la cortina espessa del lledoner. Encara així, la blavor endomassada del cel es filtra per les retxilleres. Damunt aquest cel vibrant de Mallorca les falzies encalcen la presa amb xiscles estridents. La fam, l'ànsia vital, les embogeix. De tant en tant, una bufada de vent ens aporta perfums d'alfabeguera i de clavells indígenes. El món vegetal vol també, a la seva manera, testimoniar que existeix.

El lledoner de la clastra, 1958

(Palma, 1897 - 1980). És considerat un dels principals novel·listes de la literatura catalana. Va ser articulista de premsa, prosista i autor teatral, desafiant les convencions del gènere i creant una obra sòlida i unitària, amb constants interrelacions de personatges, ambients i correspondències entre ficció i realitat. La seva obra inaugura la novel·la moderna en llengua catalana, emmirallada en referents europeus que li permeten superar el costumisme imperant. Ressonen en la seva escriptura Marcel Proust, Valle Inclán i els clàssics del pensament il·lustrat.  

La seva novel·la més reconeguda és Bearn o la sala de les nines, traduïda a més de 20 idiomes i recreada a través del teatre, televisió i cinema. L’obra està ambientada en la Mallorca del segle XIX, i reflecteix la pèrdua de valors d’una societat en total transformació: per a Villalonga, “no hi ha més paradisos que els perduts”.

Bearn crea un entorn mític que podem identificar, parcialment, amb Binissalem. L’autor residí llargues temporades al Casal de Can Sabater, on avui s’hi troba la Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari. El contacte de Villalonga amb aquest entorn rural fou decisiu en la gestació de Bearn com a novel·la que neix de l’evocació de records d’infantesa i de l’impuls memorialístic. També a Binissalem va escriure els relats del llibre El lledoner de la clastra, escrit en la calma del seu despatx de Can Sabater.

En l’entorn mític de l'escriptor, Binissalem també és identificat amb Robines, un altre topònim de referència, que té origen en el passat àrab de l’illa. A Robines, Llorenç Villalonga compartí trobades i quimeres amb un altre escriptor d’interès, Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella, propietari de Can Gelabert i escriptor polifacètic. Moyà és autor del llibre A Robines també hi plou, un aplec de relats publicat l’any 1958.

Binissalem és terra de vins, després d’una llarga història d’esplendor i decadència, lligada a la plaga de filoxera que va assolar les vinyes d’Europa en el segle XIX. Actualment, la vila ha recuperat l’esplendor econòmic del passat i els vins de Binissalem, reunits entorn d’una Denominació d’Origen pròpia, són reconeguts internacionalment. L’anomenada “Pedra de Binissalem”, extreta a les pedreres locals, és tret característic dels grans casals senyorials que testimonien un passat de gran esplendor en aquesta contrada.