Donya Maria s'acostava, trec-trec-trec, s'acostava el ventall que no feia vent però que omplia la mà d'arbres de fulles grosses, grogues, daurades, dolces, omplien la mà de donya Maria que s'acostava pel carrer Antonio Duran efa e, de Montcarrà... S'acostava amb un pas compassat de cames tortes i un ventall de veu reboua trec-trec-trec, damunt el pit de donya Maria, trrrrrrrrsssssst es tancava amb la llatinesa de ventall bo, de senyora, fi, fina, grossa, gros, transparent de tan fi, de tan lleuger, no com el meu d'anar a missa els estius, petit, petita, de fusta sense envernissar que intentava manejar-lo com feia donya Maria (que tenia les cames tortes i un caminar molt senyor, senyora, i venia de missa amb el vel senyor, de senyora, damunt els cabells blancs, pentinats de perruquera de cada dia i el ventall de fulles de tardor brodades feia trec-trec-trec-trrrrrrrssssst) feia crec-crec-crec damunt el meu pit pla i, sacsejat per les meves mans que volien imitar les de donya Maria (que el tancava amb un gest imperceptible), s'encallava a la meitat i les barnilles espetegaven... no era el finíssim, lleugeríssim trrrrrrrisssssst-trec-trec-trec-trrrrrrrrsssst de donya Maria, que venia de Ciutat a Montcarrà, al casal de ca l'Hereu de davant cal padrí Pere de can Mariano del carrer Antonio Duran efa e, ¿del carrer del Centre?, no, del carrer Antonio Duran efa e, és el mateix carrer, idò... canviaren tots els noms... ah! El carrer del Bon Jesús és el carrer José López efa e... ah!

Figues d'un altre paner, 1985

(Manacor, 1946). Escriptora i traductora. Formà part de l’anomenada generació literària dels setanta. A Barcelona, entrà en contacte amb escriptors i els moviments literaris de l’època. Dins la seva trajectòria, per la que ha estat guardonada al 2016 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en 2007 amb la  Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, ha publicat novel·les, contes, teatre, guions, reportatges i ha col·laborat amb la premsa escrita. La seva primera novel·la va ser Cròniques d’un mig estiu (1970). A aquesta varen seguir altres publicacions com Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), Amor de cans (1995) o Tallats de lluna (2010).