El Santuari de Consolació fou l'origen del poble de Sant Joan, on va néixer Rafel Ginard i Bauçà. Recordam algunes de les cançons recollides al Cançoner popular de Mallorca que fan referència al lloc. 

Cada pic que miraré

devers Consolació

i no us veuré, bona amor,

a plorar me posaré.

Recollida a Sant Joan

 

"Menjaria figues flors

enc que fossen cucarelles.

Jauria amb ses bergantelles

de Sant Joan, i no gos."

Recollida a Montuïri

 

En Pere és un homo llest
que pot anar a onsevuia:
com se colga, no es despuia;
com s’aixeca, ja està llest.

Recollida a Selva

 

"A Sant Juan no hi ha, no,

ningú qui em don alegria,

sinó la Verge Maria

que està a Consolació."

Recollida a Sant Joan

 

Jo tenc un festejador 
que sempre diu Yo te quiero,
i un dia tocà es pandero
devers Consolació.

Recollida a St Joan

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Recitades pel Col·lectiu Teranyines.

Aquestes gloses formen part de les més de 20.000 cançons que el pare Rafel Ginard Bauçà (1899-1976) recollí al llarg de la seva vida i que publicà en la seva obra més important, el Cançoner Popular de Mallorca. La recopilació feta per Ginard al llarg de 40 anys de la seva vida, per tots els pobles de Mallorca i amb la implicació d’una munió important de col·laboradors i còmplices, ha quedat fixada en l’arxiu de l’escriptor, on es conserven les plaguetes i fitxes manuscrites originals. L’autor va recollir amb cura les diferents versions que anà trobant, indicant sempre la població de recollida de cada cançó. S’hi comprova que sovint una mateixa glosa és recordada en diversos pobles, i fins i tot que se’n deriven diferents versions en funció de la realitat de cada indret. Fins a la recopilació del pare Ginard, la majoria de les gloses es recordaven de memòria i es trametien oralment, cosa que explica una mena de procés de “selecció natural” d’aquestes creacions populars: mentre que algunes es fixen en el temps, d’alltres es perden poc després de ser inventades... Aquesta és una selecció de gloses recollides o referides a Sant Joan, vila natal de Rafel Ginard i on l'ambient rural despertà des de ben petit el seu interès pel folklore i la cultural popular. No debades la descriu així: «És el triomf de la humilitat. No és una terra aparatosa i magnífica. Altres indrets seran un jardí, el meu poble és un graner».

El santuari de Consolació és l'origen del poble de Sant Joan. Aquí va ser on va construir un petit oratori per donar servei religiós a una població dispersa després de la conquesta catalana del segle XIII i el 1298 esdevingué la parròquia de Sant Baptista, separant-se de la Sineu. La relació dels santjoaners amb aquest santuari, dedicada posteriorment a la Mare de Déu de la Consolació, va seguir essent molt estreta. Durant dos segles s'hi establí una escola i era el lloc on s'hi portava a terme el Via Crucis del Divendres Sant.  Actualment, aquest mirador privilegiat del Pla de Mallorca encara alberga l'antiga festa del Pa i el Peix el Quart Diumenge de Quaresma.

Hom cita l'existència d'una alqueria Alhamar entorn de la qual s'hauria anat articulant el nucli inicial del poble. El 1249 es documenta una església damunt el puig de Consolació. Els elements arquitectònics primitius que hi resten són el campaner de cadireta, el portal de la clastra i part dels murs exteriors. A finals del s. XVIII s'hi dugueren a terme importants reformes, com la volta de canó i ampliacions diverses del traçat gòtic. Fou altre cop reformada a mitjan segle XX. L'edifici és de planta rectangular, amb un absis quadrangular rematat per una volta de petxina. A l'interior hi ha algunes obres procedents de l'antic convent dels dominicans de Palma, una pintura de sant Albert Magne, en un dels laterals; una taula de sant Pere, de mitjan segle XVI, i un de sant Domingo. També és remarcable la marededéu de Consolació de mitjan segle XVI, restaurada a principi del s. XX. L'antiga rectoria, coneguda com cal Donat, també és digne de visitar, així com la gran cisterna que havia proveït d'aigua la vila durant molts de segles. A la darrera reforma es féu un jardinet i es reconstruïren les cel·les del s. XVIII. Hom accedeix al santuari per carretera però és recomanable pujar-hi a peu per l'escalonada escortada de vells xiprers, descrita per Rafel Ginard. Per Setmana Santa s'hi escenifica el Davallament d'ençà del 1992. El quart diumenge de Quaresma, popularment conegut com festa del Pa i el Peix, al santuari es reparteixen les casques, una mena de coquetes de pasta alisa en forma d'estrella, on hi ha en relleu cinc pans i dos peixos.