Moltes glosades narren fets reals, és el cas de la següent composició la qual conta què li va succeir a un arianyer en un poble veïnat. 

En Pavana d'Ariany
l'han mort dins un carretó.
Quina desgràcia, Senyor,
que hi hagué dins Sant Joan!
Es jutge, forçat volia
que fos un de Sant Joan,
i ara, per temps diran
que és un de sa seva vila.
En Pavana d’Ariany
un cosí seu el matà,
i el tirà dins un favar
de Gossauba,
pensant que no el trobaran.
L’amo En Miquel consolava
en Miquel, que és fiol seu:
- Vaja, comanau-lo a Déu,
que ja està enterrat ton pare! -
- Damunt Consolació
està enterrat mon pare.
Quina pena tan sobrada
que tenguérem jo i mumare
i es meu germà major!
Damunt Consolació
mon pare està enterrat;
si ell vos ha agraviat,
per ell vos deman perdó! -
Es fii segon d’En Pavana
d’es carretó davallà
per sa sang anar a besar
que son pare derramava.

"Glosada den Pavana"

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Entre les moltes funcions que tenien antigament les gloses i les cançons, hi havia la de transmetre i recordar fets luctuosos que havien tingut lloc, per perpetuar-ne la memòria. Generalment, aquest tipus de glosats solen donar informació sobre el lloc i les circumstàncies dels fets, l'origen de les persones implicades i també es comú un judici moral que enalteix les víctimes i condemna els assassins. Si bé en un principi aquests glosats sobre successos violents es transmetien per via oral, en un determinant moment es començaren a publicar plaguetes que venien a l'estil de la literatura de canya i cordill. El cas de l'assassinat d'en Pavana segurament fa referència a la mort violenta d'algú de cognom Mestre, conegut com Pavana a Ariany. A la sortida de Sant Joan, quan comença la carretera fins a Montuïri, encara hi ha la creu d'en Pavana, que segons la tradició indica el lloc de l'assassinat i els santjoaners resaven un parenostre en passar-hi per l'ànima del difunt. Un altre assassinat molt famós i glosat de la comarca és la mort de l'amo del Puig Moltó (Montuïri) durant un robatori el 8 de desembre de 1948.

Ariany, com Vilafranca de Bonany, és un poble nascut a l'ombra de les gran possessions propietat de la noblesa mallorquina. Una antiga alqueria musulmana passà a mans de diverses famílies nobles que cobraven els censos al casa de l'Alberg, nucli originari del poble. A partir del segle XV, la vila quedà lligada a la família Cotoner que a partir de partir de 1717 aconseguiren el títol de marquesos d'Ariany, pel seu suport a Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

La independència d'Ariany com a municipi és molt recent: el 1982. Així i tot el poble manifesta una personalitat prou definida, potser el seu emplaçament damunt un turó, el topònim mateix d'origen desconegut, i la percepció dels propis habitants hi ajuden. Els entorns tenen un lloc de poblament pretalaiòtic, Sa Canova, on es trobaren senyes d'enterraments. Hi ha una alta densitata de coves, on també s'hi ha trobat material prehistòric. A l'època islàmica formava part del districte Jixnau-Bitra i en el Llibre del Repartiment apareix l'alqueria Arian. Entre els segles XVI i XIX la major part de les terres pertanyien a la família Cotoner, els quals reberen el títol de marquesat d'Ariany (1717) pel suport donat a Felip V durant la guerra de Successió. L'escriptor i editor Guillem Frontera, autor de les novel·les Els carnissers (1968), La ruta dels cangurs (1979), Sicília sense morts (2015), entre d'altres, nasqué a Ariany i hi resideix habitualment. Frontera ha descrit el paisatge arianyer com a auster, ple de matisos, harmònic i s'ha congratulat del poc efecte que el turisme ha tengut en el territori i del tipus de visitants que s'han sentit atrets per aquest indret. Hi ha elements arquitectònics populars de gran interès com el Pou Bo, el Pou Jurà, el molí den Piulo, i sobretot s'Alberg, possiblement l'edifici més antic del poble. Cal remarcar les cases de possessió de Son Gener, Son Guillot, Son Siurana, Son Guineu, Son Bacs des del punt de vista arquitectònic.