Els nombrosos viatges que va fer Jacint Verdaguer el dugueren també a Mallorca, on va poder contemplar i trepitjar els mateixos paisatges que Ramon Llull com és le cas de Miramar.

Un capvespre del últims de 1894 truquí a la porta de l’Ermita de Miramar, demanant acolliment, i sos pobres ermitans, de bon grat i amb una cara que traïa la bondat del seu cor, me’l donaren. Sobre la tauleta del senzill allotjament que m’oferiren, prop del plat de seca i virolada sopa mallorquina i de l’escudella de mengívols fonolls marins que em donaren per sopar, hi havia, quines postres per a mi!, lo llibre de l’Amic i l’Amat amanit amb uns comentaris castellans. A desgrat de la son que tenia los llegí d’un cap a l’altre i aquelles dialogacions i càntics, que sabia mig de cor, me feren una impressió tota nova i en aquella soledat, en lo bellcor de la nit, davant la imatge de son il·luminat Autor, que lluïa en marc tan pobre com son hàbit, en la paret, com a primer i principal ornament de la cambra, los trobí un nou sentit i una sabor mística superior a la de tots los llibres místics escrits per la mà de l’home. 

Perles, 1896

(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902). La trajectòria de Verdaguer inclou gèneres com la poesia èpica i lírica, la prosa narrativa i periodística i la literatura de viatges.  Va combinar la formació eclesiástica amb el descobriment de la literatura clàssica i moderna i, essent estudiant, al 1865 va ser premiat als Jocs Florals de Barcelona. Al 1877, ja tornat de la travessia per Amèrica on va entrar de capellà, la seva obra L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals. Canigó (1886) destaca igualment entre molts altres títols, on s’inclou també la prosa amb referències a viatges, observacions i impressions com en Excursions i viatges (1887) i Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1888).

Els nombrosos viatges que va fer el dugueren també a Mallorca on va poder contemplar els paisatges de l’illa en vàries ocasions. A Perles, Verdaguer es submergeix en el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull per oferir els càntics de Llull en vers.

Un dels indrets més singulars de la serra de Tramuntana és la finca de Miramar i el seu entorn, un paisatge muntanyenc i mariner que lligà Ramon Llull fa 700 anys. L’origen de la finca es remunta a l’època musulmana i després de la conquesta cristiana de l’illa es va convertir en monestir de monjos cistercencs. Sora el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull va crear a Miramar una escola per a missioners que es dedicaren a aprendre la llengua àrab i l’Artlul·liana, que havien de predicar a terres llunyanes.

Segles després d’estar en mans de diferents ordres religioses, la finca de Miramar fou adquirida per l’Arxiduc Lluís Salvador l’any 1872. Durant els anys que l’Arxiduc va residir a Mallorca, Miramar recuperà l’esplendor i varen ser moltes personalitats hi feren estada. Entre ells destaca el gran poeta de la Renaixença catalana, Jacint Verdaguer: convidat per l’Arxiduc, hi passà dues setmanes, en una visita que li permeté conectar amb l’obr alul·liana i donà lloc al llibre de ‘Perles’, una reescriptura en prosa del ‘Llibre d’amic e amat’ de Llull.