Esporles va ser la segona casa de Guillem Cabrer, vivia a una casa de camp molt a prop de La Granja, entorn on situà alguns dels seus versos.

A l’Arcàngel i la seva ombra, vora el brollador del parc de la Granja, estant.

 

El broll d’aigua clara de prompte m’il·lumina

farcint les meves ànsies, nafrades d’estimar,

i el goig del bell missatge que Venus apadrina

emet novella força que en l’aire folgarà.

El clam de l’estimada, burí que el cor refina,

refresca l’esperança, desig que fruitarà;

esponja en l’hemisferi plujosa d’englantina

amara aquest cossatge que Amor llecorarà.

Sonets, 2009

(Palma, 1944 - 1990). Poeta, narrador i dramaturg. Va néixer al carrer Montenegro a Palma, ciutat que apareix referenciada a diferent passatges de la seva obra a través de casals i carrers. Es va formar a Barcelona i va ser allà on va estrenar algunes peces teatrals abans d’establir-se a l’illa. A Mallorca va residir a una casa al centre Palma en el carrer de Santa Clara. Va admirar l’obra de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, exponents de l’Escola Mallorquina.

Com a autor i director teatral va realizar els muntatges Aina Sacoma (Premi Ciutat de Palma, 1972) i El Capitel·lo (1981) entre les disset obres i altres muntatges i escenografies. En la producció destaquen drames, monòlegs farses i l’adaptació de rondalles. És recurrent la seva inspiració en la història i les llegendes. En obra poètica va publicar títols com Retrets i pregàries (1984) i Amor somriu de perfil (1988). Les novel·les Merlot (1977) o El Minotaure (1990) i els Monòlegs (1980) teatrals són altres títols que es sumen a la seva trajectòria literària. Esporles va ser la segona casa de Guillem Cabrer, a una casa de camp molt a prop de La Granja, entorn on situà alguns dels seus versos. “A l’Arcàngel i la seva ombra, vora el brollador del parc de la Granja, estant” que data del 1986, és un sonet en versos alexandrins on el poeta, mitjançant evocacions mitològiques, referma l’amor en la màgia del brollador.

La Granja és una casa senyorial, antiga possessió, al terme d’Esporles la qual té una història i tradició extensa que destaca sobretot pel sistema de fonts i aigües. Al terreny hi ha una important presència de l’aigua i caudals que s’han aprofitat en les diferents èpoques per fonts naturals o brolladors. Aquesta abundancia d’aigua es troba també al nucli d’Esporles, on l’aprofitament, la captació, la repartició i el control de l’aigua ha estat quelcom constant al llarg dels segles. L’actual possessió té els seus orígens en una alqueria que passà a ser un monestir cistercenc i després un palau senyorial. Actualment la casa, els jardins i museu de La Granja estan oberts al públic per a la seva visita.