Les monges s'establiren en el serral d'Inca l'any 1534 a les cases de possessió que hi havia annexes a l'església de Sant Bartomeu. D'aquesta manera, té una configuració diferent de la d'altres convents, ja que s'organitza entorn de diversos patis.
La zona pública del monestir correspon al pati d'accés a l'església, a la clausura i a les cases dels donats. En aquest pati destaca la presència d'un gran lledoner centenari conegut com el lledoner de Sor Clara Andreu, monja del segle XVII que té gran devoció en el monestir.