Robert Graves descriu a Majorca Observed els paisatges, la gent i els costums que influïren a l'hora de triar Deià com a residència.

En tornar al poble, vaig haver de besar una filera ben llarga de rostres, d'homes i de dones, a totes dues galtes, i varen rodolar llàgrimes, ben igual que quan havia marxat. Malgrat que havia tornat amb dona i tres fills petits, era com si només hagués partit un parell de setmanes, excepte en el jardí, on els tarongers havien tornat enormes i hi havia nisperers carregats de fruits allà on jo havia llançat alguns pinyols sense massa traça. Com és natural, els infants del poble s'havien fet grans, algunes persones ancianes havien mort, però les famílies romanien intactes. [...] Tot el que havia deixat enrere havia estat custodiat amb cura - la roba de la llar, els coberts de plata, els llibres, els documents -, tot i que que les arnes havien devorat els meus calcetins; i si hagués volgut, m'hauria pogut asseure a la taula, treure un full del calaix i començar a treballar tot d'una. Veritablement, Deià m'havia rebut com a un rei; el meu retorn feia pensar que la bonança tornava a estar a punt d'arribar.

Majorca Observed (1964)

Copyright: The Robert Graves Copyright Trust. 

(Wimbledon, 1895 – Deià, 1985). Robert Graves és una de les figures més internacionals de la literatura anglesa del XX. Nascut a Wimbledon el 1895, va lluitar amb l’exèrcit britànic durant la I Guerra Mundial, experiència que va marcar molt la seva vida i obra. Després de la guerra estudià literatura anglesa a Oxford, on més endavant ocuparia una càtedra de poesia. La seva trajectòria personal està marcada per tres relacions sentimentals: el matrimoni amb Nancy Nicholson, la relació amb la poetessa Laura Riding - amb qui descobrí Deià el 1929 - i el matrimoni amb Beryl Graves, amb qui decidí viure per sempre més en aquest indret.

Graves va escriure poesia, novel·la, crítica i s’interessà per la història i la mitologia. És autor de títols com The White Goddess, de la novel·la Jo, Claudi que va ser duita a la petita pantalla en la dècada dels 70 o The Golden Fleece i La filla d’Homer. Totes elles són mostra de l’extraordinari ofici narratiu de Graves, hàbil creador d’una obra original i alhora respectuosa amb la tradició i la història.  

Robert Graves va escollir Deià com a residència, sense mai perdre el contacte amb el món literari anglosaxó. Una pregunta que sovint li plantejaven era per què havia triat Mallorca per viure. A Majorca observed descriu amb detall els paisatges, la gent i els costums, que l’influïren a l’hora de triar Deià com a espai vital i literari. Va morir el 1985 i està enterrat al cementiri de Deià.

El primer cop que Robert Graves arribà a Mallorca no pensava fer d’aquesta terra la seva residència. Hi vingué per recomanació de l’escriptora americana Gertrude Stein, que havia viscut al barri d’El Terreno de Palma entre 1914-1915. Tal i com deia Graves, l’equipatge d’un escriptor és lleuger, només la ploma és essencial i res li impedia anar on volgués.

A Deià hi trobà tot el que necessitava per a escriure: “sol, mar, muntanyes, fonts, arbres frondosos, l’absència de política i uns quants luxes de la civilització, com ara llum elèctrica i un servei d’autobusos que em duria fins a Palma.” Deià tenia uns 400 habitants i els visitants més exòtics que s’instal·laven a la fonda del poble eren els pintors que volien traslladar a la tela l’espectacularitat del paisatge. Per la casa de Robert Graves passaren molts dels artistes i escriptors més reconeguts, podem esmentar Gabriel García Márquez o Ava Gardner.

El cementiri de Deià, on fou enterrat l’escriptor, està situat davant el portal major de l’església d’aspecte fortificat, i ofereix una preciosa panoràmica sobre la costa i la muntanya.