Escrit en mallorquí, a Somnis d’estiu ran de mar, l'Arxiduc mostra la sensibilitat que li provoquen tots els paratges de la Costa Nord, aquí es fa resó de quan encara hi havia vells marins per Llucalcari.

Encara no fá cincuenta anys qu’els veys-marins abundaven en aquestes costes. Habitaven ses coves marines humides, oscures y secretes; vertaderes habitacions de Nereides dins les quals s’hire tiraven com a dins segures fortaleses. En mitj de ses algues y dels escuys passaven sas eva existencia no sempre tranquila, perque de vegades qualque propietari rich organisava contra ells una cassería. Se posava, estirada, devant sa petita boca de sa cova una xerxaforta, y, nedant, entraven homos a dedins y feyen renou a fí de fer-los fugir dels seus amagatays, mentre qu’els cassadors colocats dins una barca prop de s’entrada de sa cova, tot just els animals sortíen y amb llur mirada espiaven al entorn, desparaven a traició quantre ells. Se servíen de sa pell per a fer bosses de tabach. Els veys-marins tampoch eran agradables vehins p’els pescadors puix sovint les preníen es peix de dins ses xerxes, pero eran un bel ornament de sa costa y es una vertadera llástima que los hajen esveits. Fa pochs anys qu’encara me digueren que n’havíen vist un, prop de Lluchalcari, pero va desapareixer sense haverlo agafat.

Somnis d’estiu a ran de mar, 1912

(Florència, 1847 - Bohèmia, 1915). La figura de s’Arxiduc, com se’l coneixia a Mallorca, oscil·la entre la realitat i el mite, la història i la llegenda. Les seves excentricitats i relacions, transmeses oralment, han contribuït a crear una imatge fantàstica d’un personatge real. L’Arxiduc Lluís Salvador destacà per les seves enormes qualitats intel·lectuals. Li interessaven especialment les ciències naturals i gràcies a la seva posició benestant, va poder dedicar tota la seva energia i passió a les finalitats científiques. Tenia també una gran habilitat pels idiomes i per la pintura i el dibuix, i il·lustrava ell mateix els seus treballs literaris i científics.

L’estiu de 1867 visità per primera vegada Eivissa, Formentera i Mallorca. Se sentí especialment atret per Mallorca i en aquesta illa passà llargues temporades a partir de 1872. Hi arribà amb 24 anys i s'hi quedà quatre dècades: de Mallorca va fer la seva segona pàtria, fins que l’esclat de la I Guerra Mundial el va obligar a partir. Les Balears descrites per la paraula i la imatge és la seva gran obra, recollida en nou volums. És un estudi minuciós sobre les illes: paisatge, gents, economia i tradicions, fruit de l’interès de l’Arxiduc per conèixer (i donar a conèixer) amb detall el territori que l’acollí.

Escrit en mallorquí, a Somnis d’estiu ran de mar mostra la sensibilitat que li provoca el paisatge de Miramar i Sa Foradada. Els viatges, els somnis i la costa el duen a escriure una de les seves darreres obres, tal vegada la més íntima, com una reflexió sobre la natura que esdevé fantàstica i el desig per descobrir-la.

A la costa i a poca distància de Deià trobem el llogaret de Llucalcari, que al segle XIII es va destacar com l’alqueria  mésimportant de Deià. El nucli compta amb un oratori i actualmente algunes de les seves cases integren antigues torres de defensa. És un indret on s’uneixen mar i muntanya per la proximitat de la costa i la petita pendent on es trova situat.