Establert a Cambridge, Joan Mascaró conservà els vincles amb la seva terra a través del record constant que mostrà en la seva correspondència. Va néixer a la finca de s’Hort d’en Degollat, al terme de Santa Margalida.

Nasqué a una illa de la Mediterrània, al lloc més bell de la terra. Era a començaments del segle, quan el soroll dels cotxes encara no havia destorbat la pau de les carreteres i dels camins, i quan el clar blau del cel encara no havia estat profanat pel renou brutal dels aeroplans [...] La mar blava era silenciosa a no ser per la música de les ones, o pel so del vent a les veles blanques de les barques.  

[...]

La casa on vivia el jovenet era prop del cim d’un turó amb altres turonets suaus a la part de darrera. Des de la terrassa de davant de ca seva es podia veure el poble a poc més d’un quilòmetre, però era un lloc molt llunyà per a la imaginació d’un infant, molt lluny de ca seva. Podia veure un edifici misteriós damunt un penyal al final del poble. Era l’església del poble, una d’aquestes grans esglésies mediterrànies on tot un poble es reunia per als diferents serveis dels diumenges; i on els dies de festa el noble so dels cants en llatí es podia sentir per les portes obertes fins a la plaça de la Vila.     

“Records” / “Reminiscences” a La Creació de la fe / The Creation of Faith, 1993

(Santa Margalida, 1897 – Comberton, Cambridge, 1987). Des de la seva infància Joan Mascaró i Fornés destacà per ser un estudiós incansable, pel coneixement de llengües que dominava i per l’afecte a la natura, al camp, a la família i a tot el seu entorn. La proposta de Joan March Ordinas, el conegut empresari i financer, per acompanyar el seu fill, Joan March Servera, en els seus estudis a l’estranger, va fer que Mascaró, després de continuats viatges, iniciés els seus estudis a Cambridge, d’anglès i de llengües modernes i oriental, com el sànscrit i el pali. Desenvolupà la carrera de la docència en diverses institucions com el col·legi Parameshavara de Jaffna (Sri Lanka) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Combinà aquesta tasca amb la de traductor de textos sànscrits, a més de dominar altres llengües que també llegia. Al 1936, començada la Guerra Civil, es traslladà a Cambridge on establí definitivament la seva residència. Allà continuà amb la tasca de docent i la traducció d’obres en sànscrit, sobretot obres relatives amb els textos sagrats de l’Índia. Al 1958 va escriure l’original Lamps of Fire (Llànties de foc), un recull de textos espirituals de les cultures i religions del món. Des de Cambridge conservà els vincles amb la seva terra a través del record constant que mostrà en la seva correspondència. Va néixer a la finca de s’Hort d’en Degollat, al terme de Santa Margalida.

Amb abundants restes i jaciments arqueològics, la història del terme de Santa Margalida es pot resseguir des dels períodes talaiòtics. Fou també alqueria andalusina fins al segle XIII. És en aquest segle quan es documenta el temple primitiu de Santa Margalida que, als segles XVI i XVIII, es modificà amb una obra nova donant lloc a l’actual església. Destaca el seu portal major i l’escalonada principal que integren el conjunt, així com les vistes que es gaudeixen del mirador. La font és una mineta que acaba a una capella de grans dimensions. Damunt la capella hi ha un bon mirador cap a Santa Margalida i damunt la mina hi ha la casa de l'hort.