Alguns fragments d'Entremesos passaren a formar part de la memòria del poble en forma de glosat. L'Entremès d'en Roegó Florit i na Faldó n'és una mostra.

Bon vespre, Madò Pereta;

¿què feis de bo per aquí?

Ara podríem llegir junts

aquesta cançoneta

és immens es Cançoner

fructífera és sa llavors

emperò es glosadors

en tenim cançons per fer

Si vols les podem llegir

però jo m’estim més escriure

que tu i jo hem de viure

i crear un nou camí.

passam de sa glosa escrita

a sa improvisació

que  s’esperit glosador

cada dia ressuscita

Sa glosa cumpleix funcions

en es passat i es present

i segueixen ses cançons

plasmant un sol sentiment

“En Roegó Florit i na Faldó”

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Recitat e improvisat per Mateu Matas 'Xurí' i Maribel Servera.

Rafel Sastre Clar (Llucmajor, 1735-1787), conegut com en Rafel des Puigderós, va ser un glosador i teixidor de lli a qui s’atribueix aquest Entremès d’en Roegó Florit y na Faldó, compost per en Tomas Mut natural de la vila de Llucmajor. Aquest és doncs un cas de teatre popular que va passar a formar part de la memòria del poble en forma de glosat. Els entremesos eren peces dramàtiques curtes i escrites en un llenguatge planer que anaven destinades a un públic pagès i menestral. En aquest cas, en Roegó Florit és un individu violent i afeccionat a beure que enganya a una al·lota que cerca desesperadament marit, na Faldó, fent-li creure que és ric i sense vicis. A la  trama s'hi afegeixen diversos personatges que col·laboren a embullar encara més la troca. Aquesta peça combina un tema recorrent com són els malcasats amb d'altres com l'engany durant el festeig o un missatge moral sobre els mals vicis. Aquestes són qüestions també habituals de les gloses. Així doncs no és estranya aquesta mescla de gèneres dins la literatura popular com es produeix també a l'entremès anònim d'En Llorenç Malcasadís. 

El poble de Vilafranca de Bonany no existia abans de 1620 quan es construí un nucli de població format pels treballadors de la baronia de Sant Martí d'Alenzell, possessió extenssíssima llavors pertanyent al terme de Petra. El nom respon a la voluntat de la família Sureda, propietaris de Sant Martí, de dotar de certs privilegis o franqueses a la nova vila per atreure habitants. Bonany fa referència al Puig de Bonany, l'elevació més important de la contrada i amb un santuari dedicat a la Mare de Déu al seu cim.

Aprofitant les argiles dels voltants, els vilafranquers muntaren teuleres durant el s. XX tot i que ara aquesta activitat ha minvat molt. Antigament, les grans possessions properes, especialment Sant Martí, eren les que proveïen llocs de treball. Precisament fou a la primeria del s. XVII quan el senyor de Sant Martí,  possessió que fou atorgada als Templers amb la conquesta de 1229, establí part de la seva possessió i amb la denominació de Vila franca, compartida amb altres viles del país, com la del Penedès, de Conflent o del Maestrat, reeixí a atreure gent que habitàs un poble on tant els impostos com les lleves eren més lleugers. La major part del terme ocupa un pla, travessat de torrentons i síquies, que antigament degué ser un prat. Actualment se'n valora cada cop més el seu valor paisatgístic i ambienta, endemés de seguir funcionant com a plana de conreu cerealista. A principis del s. XX hom assajà el conreu de melons que s'arribaren a fer famosos arreu de l'illa. El poble cresqué a les dues bandes de la carretera de Manacor a Ciutat, sortosament desviada amb la construcció de l'autovia. Del punt de vista literari, sens dubte és Joan Mestre Oliver (1770- 1847), conegut com fra Lluís de Vilafranca, caputxí que deixà manuscrites una sèrie d'obres històriques, exercí com a bibliotecari dels Caputxins de Palma fins a la desamortització. Nasqué al carrer que porta el seu nom, just al cantó amb la carretera antiga, una placa ho commemora.