A La Faula l’acció es conta en primera persona i s’inicia amb un viatge de l’autor, que surt de la vall de Sóller, el matí de Sant Joan, en concret dels voltants del port de Santa Caterina, per arribar a una illa que s’ha identificat amb Sicília.

Una ventura us vulh retrayre,

qui m’avench enqueres no ha gayre,

si com porets ausir anan.

So fo·l mayti de Sant Johan,

que·l temps fon clar e l’alba pura,

ez yeu, per gaug de la verdura,

quavalquey sols vas la merina,

al port de Santa Caterina,

car en la val de Soller fo.

[...]

Axi con dich, ab mant sospir,

ples de cossir e de feunia,

preyant Dieus e Santa Maria,

entrey en les mars de Manorcha

e lexey a destra Malhorqua,

vers les ensenyes d’occident.

Ez yeu drecey vers orient,

axi com lo pex ma portava.

Un fet vos vull contar

que em succeí no fa gaire,

així com podreu sentir a continuació.

Fou en el matí de Sant Joan,

un jorn clar i d'aire pur,

quan jo, per gaudir de la verdor,

vai cavalcar tot sol vers la marina,

al port de Santa Catalina,

perquè a la vall de Sóller em trobava.

 

Així com vos ho dic, amb molts de sospirs,

ple de preocupacions i de ressentiment,

pregant Déu i santa Maria,

vaig entrar en el mar de Menorca,

deixant a la dreta Mallorca

en les ensenyes d'Occident,

dirigint-me cap a Orient

tal com el peix em portava.

La Faula, al voltant de 1370

Traducït per Joan Nadal i Cañellas.

(n. ca. 1348). El poeta medieval Guillem de Torroella provenia d’una família de cavallers d’ascendència empordanesa establerta a l’illa de Mallorca després de 1229.

La Faula, escrita en vers, conta una història connectada amb la poesia trobadoresca i la novel·la cortesana francesa de contingut artúric. Està escrita en català provençal i francès, un francès a vegades amb influencies provençals i formes diferents. A La Faula l’acció es conta en primera persona i s’inicia amb un viatge de l’autor, el propi Torroella, que surt de la vall de Sóller el matí de Sant Joan, en concret dels voltants del port de Santa Caterina, per arribar a una illa que s’ha identificat amb Sicília. En aquesta illa, Morgana i Artús el rebran per explicar-li la veritat que ha de contar al món.

La partida de Guillem de Torroella des de la vall de Sóller, des del port, transporta al lector un viatge misteriós, sorprenent i inesperat. En uns dies màgics relacionats amb la celebració del solstici d’estiu el viatge pren un caire encisador. El port de Santa Caterina, com diu a la Faula,va ser l’inici d’aquesta aventura per mar.

Actualment, edificis i indrets com l’oratori de Santa Caterina d’Alexandria i el barri de Santa Caterina al port de Sóller conviden a recordar la història més antiga relacionada amb el port. L’oratori va ser construït al segle XIII i reconstruït al segle XVI. El barri recorda la tradició i l’esperit mariner i mercantil que un temps va ser un dels punts estratègics de l’illa. El port natural ha acollit a navegants, pescadors, mariners així com també vaixells que, com Guillem de Torroella, iniciaven la travessia en aquest punt.