Els més grans, com els de Raixa o d'Alfàbia, tenen així aire de serralls, envoltats de muralles, invisibles des de lluny. Pot un caminar al voltant seu llarg temps sense sospitar la seva presència, i, quan s'entra en ells sembla que és una cosa com amb violència.

Res acreix millor el seu valor que la vista d'un quadre de jardí, una font o un emparrat, com aquestes geloses precaucions. Emocionen com una revelació. A amagatotis, la favorita va aixecar una mica el vel; vam sorprendre el foc d'una mirada, la vermella promesa d'un somriure.

Mallorca, 1933

Traduït per Carlota Oliva.

(Tours, 1880 – Saint-Brieuc, França, 1959). François Félicien Duran, més conegut com a Francis de Miomandre, va ser un novel·lista i poeta francès. Va exercir també de traductor i crític literari en col·laboracions a la premsa parisenca. Va ser guanyador del premi Goncourt amb la novel·la Écrit sur l’eau (1909) i publicà varis reculls de poesia i assaigs. A Mallorca, Miomandre vivia habitualment a Formentor. De la seva estada va publicar Mallorca (1933), un recull de les seves experiències i visites a l’illa.