ESTAMPA D’HIVERN
Trist resta el poble i quiet,
totes les cases tancades,
que el treball és llarg i ret
i són curtes les diades...
La saó els camps ha refet,
i les gents van afanyades:
qui per binar el seu goret,
qui per collir les solades.
Sol roman al llogaret
el vell qui, trèmul de fred,
pren el sol tebi a la plaça;
mentre el rellotge amb greu
/toc
compta les hores per joc,
i el temps, estàtic, no pas-
/sa...
“Estampa d’Hivern” De l'alba al migdia: poemes lírics: 1918-1928. Barcelona: La Revista, 1929
(Sóller, 1890 – Palma, 1979). Poeta, dramaturg i traductor. De formació humanística, Guillem Colom estudià Filosofia i Lletres a Barcelona, on va entrar en contacte amb el noucentisme. Organitzà tertúlies literàries a casa seva a les que acudien escriptors com Carles Riba, Clementina Arderiu o Josep M. López-Picó. Formen la seva trajectòria obres com Iuvenília (1918), Ofrena mística (1949), La terra al cor (1957), Primavera d’hivern (1969) i el volum de memòries Entre el caliu i la cendra (1972).
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.