Guillem Colom incorpora al poema èpic de Mallorca, pel seu pas per Alaró, el martiri de'n Cabrit i Bassa.

-I, ¿qui amb tal ordre us envia?

Cabrit irat responia-

-Anfós, d'Aragó i Mallorca jurar com a rei i hereu!

-No coneixem al reialme

altre rei que el rei En Jaume!

A Mallorca, -i perdonau-me-

anfós és un peix que es menja amb alloli a tot arreu... -Llamp del cel!, que és gran vilesa

sofrir més vostra escomesa!

¿Qui gosa amb aitals paraules insultar el rei d'Aragó?

-crida Anfós als de la plaça.-

-Dos lleials: Cabrit i Bassa.

-¿Cabrit, dieu? Bona caça!

Doncs, com cabrits jur rostir-vos per escarment del traidor!

El comte Mal, 1958

(Sóller, 1890 – Palma, 1979). Guillem Colom va néixer a Sóller el 24 de desembre de 1890. Va rebre formació humanística i es dedicà a la literatura i la traducció. És un exemple dels intel·lectuals mallorquins formats a Barcelona, que en contacte amb el programa noucentista volen aplicar-lo a Mallorca per modernitzar l’illa i  trencar amb l’etapa d’endarreriment. El 1918 va aparèixer el seu primer llibre Iuvenília que aplega els poemes de joventut. Són poemes que reflecteixen l’entusiasme vital del poeta. A la segona etapa es decantà per una poesia més intimista i emotiva. Al llibre Ofrena mística (1949) tractà els temes del dolor de la guerra i la mort. Els anys 70 va publicar els seus últims llibres, entre els quals hi ha el volum de memòries titulat Entre el caliu i la cendra (1972). Tot i la dificultat dels primers anys de la postguerra, Guillem Colom va mantenir l’esperit de fidelitat a la llengua i a la cultura catalanes, i en la clandestinitat organitzà les tertúlies literàries a ca seva. Hi participaren Carles Riba, Clementina Arderiu o Josep M. López-Picó. Va morir el 1979 a Palma.

El comte Mal és un llarg poema narratiu en dotze cants que combina elements històrics, literaris i folklòrics. Incorpora el mite de la llegenda de El Comte Arnau però Colom vol escriure el gran poema èpic de Mallorca que reculli l’ànima d’aquesta terra. Al costat de les llegendes, rondalles, festes populars hi trobam també fets històrics com el martiri dels cavallers Cabrit i Bassa.

Els personatges històrics de Cabrit i Bassa ens situen en l’indret màgic del castell d’Alaró que ha marcat la història del poble d’Alaró. L’existència de Guillem Cabrit i Guillem Bassa i, sobretot, la seva història estan envoltades de dubtes que els situen entre la realitat i la ficció, la història i el mite. La llegenda de Cabrit i Bassa ben arrelada en l’imaginari mallorquí, ens relata com els dos Guillems defensaren fins a la mort el castell d’Alaró pel seu rei Jaume II davant l’atac de les tropes del rei Alfons d’Aragó. L’any 1285 Mallorca fou conquerida per l’exèrcit català. L’illa no oferí gaire resistència, excepte la fortalesa situada al castell d’Alaró, on Guillem Cabrit i Guillem Bassa resistiren fins que foren capturats. Com a càstig, foren cremats vius a la vila d’Alaró.

El tema del martiri de Cabrit i Bassa ha estat recollit per la literatura. L’escriptor local Bartomeu Guasp, a la Cançó dels alaroners, va dedicar uns versos a cantar la història d’aquests màrtirs que l’Església cristiana va venerar com a sants, per ser màrtirs d’una guerra injusta, fins al segle XVIII.