Alan Sillitoe s'instal·là a Sóller als anys 50 i és durant el seu temps a Mallorca que escriu una de les seves obres més reconegudes per la crítica, Saturday Night and Sunday Morning, així com també aquí va escriure les seves memòries, Life without Armour.

El tren va passar xiulant com una joguina entre acres d'ametllers blancs en floració i en arribar als contraforts dels turons vam entrar en un llarg túnel per sota del nivell de la mar de l'illa. A mesura que avançàvem cap a Sóller obrint-nos pas a través de túnels de major o menor longitud, davant nostre es va obrir un gran vall envoltada de muntanyes excepte per una obertura cap al mar al nord-oest, que tancava el pic més alt de Mallorca, que s'elevava a 4739 peus. En nivells inferiors, l'aire fragant de tarongers i llimoners es colava per les finestres obertes. El tren va xiular al passar per darrere de les cases i va entrar a la petita estació. Mentre esperava un tramvia que em portés fins al port, a dues milles, una dona va sortir de la carnisseria amb una cadira de la casa perquè m'assegués. Els Tarr em van convidar a quedar-me a Vila Catalina, pagant la meva part de menjar i despeses generals.

Life without armour, 1995 

Traduït per Carlota Oliva.

(Nottingham, 1928 – Londres 2010). Alan Sillitoe va ser un novel·lista britànic, membre dels anomenats Angry Young Men. Nascut en el si d’una família treballadora, viu els anys de joventut emmarcats en el clima de postguerra, primer com a treballador d’una fàbrica de bicicletes i després, com a part del cos de la Royal Air Force i, com a radiotelegrafista amb destí a Malàisia. El seu vincle amb Mallorca va ser fruit d’una casualitat: diagnosticat de tuberculosi, va ser obligat a buscar climes més càlids que el nord d’Anglaterra.

Als anys 50, s’instal·la a Sóller amb la seva companya, l’escriptora nord-americana Ruth Fainlighten. Estableix contacte amb Robert Graves, qui l’anima a continuar en la seva tasca literària. En la seva obra destaquen volums de poesia, llibres autobiogràfics i d’assaig crític. Els records d’infància i dels inicis de la seva carrera, així com les vicissituds de la classe obrera dels anys 50 a Anglaterra són els seus temes prioritaris. És durant el seu temps a Mallorca que escriu una de les seves obres més reconegudes per la crítica, Saturday Night and Sunday Morning, adaptada al cinema per Karel Reisz el 1960, amb Albert Finney. Emperò, la influència de l’illa i de la Serra de Tramuntana en especial, es fa palesa a The Death of William Posters (1965). També escriurà de Mallorca les seves memòries, Life without Armour (1995). La seva obra més coneguda i traduïda és sense dubte La solitud del corredor de fons, de la qual també se va fer una pel·lícula, dirigida per Tony Richardson i interpretada per Tom Courtenay.

Les obres de construcció del tren de Sóller es varen començar l’any 1907 i la seva inauguració oficial va tenir lloc el 1912. Des d’aquesta data el ferrocarril supera la Serra d’Alfàbia i passa per túnels i ponts evitant en bona mesura el sinuós camí tradicional pel Coll de Sóller. Fins a aquest moment, la diferència d’altura era salvada amb diligències que efectuaven vàries aturades al llarg del camí. Una de les aturades del tren era i és a Bunyola, situada gairebé a mitjan trajecte, al peu de la Serra d’Alfàbia. La connexió va passar a ser elèctrica el 1929, al igual que ja ho era la línia de primer tramvia elèctric de Mallorca que es va inaugurar el 1913 entre Sóller i el Port de Sóller. Ambdós trajectes es configuren des de principis del segle XX com un viatge per una vall, des de la sortida fins a l’arribada, plena de tarongers, llimoners, ponts, vagons de fusta i paratges encisadors.