Miquel Dolç: Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí

             

INVOCACIÓ A SANTA MARIA DEL CAMÍ

      A Josep Capó Juan

 

Mil viaranys de pols daurada

fins a la teva fita alada

ens han menat, des del matí

d’aquesta vida alatrencada,

Santa Maria del Camí.

 

Sobre una boira falaguera,

de Catalunya fins aquí

de grat t’obrires la carrera,

gentil i blava marinera,

Santa Maria del Camí,

 

i ja no saps què t’enamora

més, si la vall verda i sonora

de Coanegra que et nodrí,

o si la plana que t’adora,

Santa Maria del Camí,

 

plena de ceps, garbes i fulla,

i et besa els peus com un jardí.

L'ombra que s'allarga, 1984

Miquel Dolç i Dolç

(Santa Maria del Camí, 1912 – Madrid, 1994). Poeta, crític, traductor. Va cursar estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília, per tornar a Mallorca i continuar els estudis, llicenciar-se a Barcelona i doctorar-se a Madrid. Pel que fa a la crítica literària ha escrit sobre diversos autors a més de traduir al català a Virgili, Tàcit, Ovidi i altres autors clàssics. La seva trajectòria va començar amb El somni encetat (1943) per seguir amb títols com Elegies de guerra (1948), Flama (1962), Imago mundi (1973) o Sàtires i epigrames (1994). En el recull titulat L’ombra que s’allarga (1984) dedica els poemes al seu poble Santa Maria del Camí.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.

BESbswy