Els carrers de Palma i el Port d'Andratx comformàven el paisatge vital de Cristóbal Serra.

Debo al puerto de Andratx, de la costa de poniente de la isla, un montón de experiencias interrumpidas pero nunca olvidadas.

Le debo sobre todo una casa cercana al mar, desde la que contemplé años y años el faro de la escollera y aquella agua ancha de la boca del puerto, que, entre brisas, tenía pureza y misterio de verdadero mar.

[...]

Otras deudas que tengo que enumerar:

El primer salpicón de la ola ligera. Haber desayunado los días de mi juventud con el oreo de la brisa en la frente...

Haber sentido el contacto, tibio o frío, de la espumilla venerable del mar que rodea místicamente las cortezas barquichuelas.

Dar toquecitos a la medusa temblorosa los días reciales de temporal, cuando la rada amanece sembrada de sombrillas violáceas.

Sentir en el tuétano septiembre y la caída de la hoja caduca./ Apreciar el color gris turbio del puerto que el coletazo de la palometa perturba.

“Deudas en voz alta” Diario de signos, 1980

Recitat per Magda Molina.

("Dec al port d’Andratx, de la costa ponent de l’illa, un caramull d’experiències interrompudes però mai no oblidades./ Sobretot, li dec una casa propera a la mar, des de la qual vaig contemplar durant anys i panys el far de l’escollera i aquella aigua ampla de la boca del port que, entre les brises, tenia puresa i misteri de veritable mar./ […]/ El primer esquitx d’ona lleugera./ Haver près el berenar els dies de la meva joventut amb l’oreig de la brisa en el front…/ Haver sentit el contacte, tebi o fred, de l’escumeta venerable de la mar que envolta místicament les escorces barquetes./ Fer toquets al grumer tremolós els dies de temporal, quan la rada apareix sembrada d’ombretes violades./ Sentir el setembre en el moll de l’òs i la caiguda de la fulla caduca./ Valorar el color gris tèrbol del port, que l’espertenec de la castanyola pertorba…"  Traduït per Carme Castells.)

(Palma, 1922 - 2012). Cristóbal Serra és un escriptor singular que destaca per la seva imaginació i enginy. Nascut a Palma l'any 1922, és autor d'una obra admirada pels grans escriptors com Octavio Paz o Joan Perucho. Tenia el do del pensament i de la paraula, i va conrar molt especialment l’assaig, la poesia i els aforismes. Segons deia, no va triar la llengua de l’escriptura sinó a la inversa: i amb un excel·lent ús de la paraula castellana l’escriptor es convertí, com deia també, en un recreador, que fa noves totes les coses.

Cristóbal Serra construí el país imaginari de Cotiledònia, un món ple de personatges i tribus figurades. Les seves novel·les són cròniques de viatges en la línia dels viatges imaginaris de Cyrano de Bergerac o Jonathan Swift: Viaje a Cotiledonia i Retorno a Cotiledonia. Són obres plenes d’humor, surrealisme i sàtira adreçades a la crítica de la societat. L’obra de Cristóbal Serra és universal i la confluència dels satírics anglesos, els moralistes francesos, la literatura oriental i els autors mallorquins com Ramon Llull i Anselm Turmeda.

El paisatge vital de l’escriptor està marcat per carrers del centre de  Palma i del Port d’Andratx. A Diario de signos descriu l’etapa que passà al Port d’Andratx per curar-se d’una tuberculosi. El repòs i la vida tranquil·la en un indret de l’illa on no hi havia res més que la mar i alguns pescadors li va donar l’oportunitat de llegir molt i sense cap dubte va ser clau en la configuració de la seva personalitat literària.

El nucli antic del port s’estén a la riba dreta i el pont sobre el torrent des Saluet drena un prat salobrós amb vells horts, sínies, molins i casetes. Avui el port d’Andratx és un nucli eminentment turístic amb un port esportiu i un gran nombre d’establiments hotelers i vivendes residencials que baixen per la muntanya fins a tocar la mà.

Originàriament fou un assentament de pescadors que es consolidà a partir del segle XVII. Cobrà importància com a port de transport de mercaderies durant el segle XIX gràcies a la indústria sabonera d’Andratx.

La mar del port ha estat el teló de fons de les incursions dels pirates del nord d’Àfrica, dels naufragis i del contraban. Els pirates Barba-rossa i Dragut tengueren atemorida la població. Al llarg de tot el segle XX l’activitat del contraban a Mallorca va ser de gran importància. Després de la guerra civil del 1936 la vida a Mallorca va ser d’una especial duresa. El contraban suposava uns ingressos que permeteren la supervivència de moltes famílies. La costa andritxola, plena d’amagatalls era un lloc ideal per les barques carregades de tabac i altres productes que anaven i venien de Tànger. La literatura ha ficcionat moltes d’aquestes històries reals.