Un enamorat de Mallorca, Josep Carner ens presenta en aquest poema el paisatge de Fornalutx humanitzat.

Entre muntanyes blaves i morades,

a on a l'hora que la tarda mor

hi ha lentes fumeroles encantades

Fornalutx és petit com una flor. Passen les aigües per les valls calmades

amb un quiet i suavíssim plor,

i lluen cobejades i sobtades

dins fulles fosques les taronges d'or. El poble és costerut sense descans,

les dones seuen als petits replans,

hi ha olor de flors, murmuri de plegàries. Sobre un viure suau i beneït

com rondalla de por s'alça la nit / amb ulls de foc de sitges solitàries.

«Fornalutx» Segon llibre de sonets, 1907

(Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970). Poeta, periodista, dramaturg i traductor. Fou un escriptor precoç, estimulat per l'ambient familiar, que als 12 anys ja col·laborava a «L'aureneta». Col·laborador de «La Veu de Catalunya», editor, des de 1920 es dedicà a la carrera diplomàtica, fet que l'allunya físicament del país, amb estades per Europa, Amèrica i l'Orient mitjà. L'any 1939 marca l'inici del seu exili, primer a Mèxic i més endavant a Bèlgica, on fou professor de la Universitat Lliure. El 1970, pocs mesos abans de morir, retornà a Catalunya.

Dirigí la revista «Catalunya» (1903-1905) que constituí la base de difusió del Noucentisme, on comptà amb col·laboradors com Eugeni d'Ors i des de la qual establiren sòlids vincles amb els escriptors mallorquins. Els fruits saborosos (1906) primer llibre d'èxit de l'autor, on estableix, amb el pretext dels fruits i del pas del temps, alguns dels valors noucentistes: el seny, el domini de la natura, la serenitat, etc. El seguiran molts altres reculls poètics fins a El tomb de l'any (1966), tots ells aplegats en les Obres completes (1968). Traductor de Dickens, Twain, Andersen, etc., a més de contista. La seva obra i el seu model de llenguatge han exercit notable influència en la literatura catalana posterior. En el poema, el paisatge de Fornalutx se'ns ofereix humanitzat, al servei de l'home com agradava als noucentistes, ben ordenat i plàcid, protegit pels «ulls de foc» de les sitges a muntanya.

Fornalutx té una personalitat pròpia en el conjunt de la vall i conserva avui dia un paisatge i un ritme de vida que atreu visitants d'arreu del món. Els escriptors ja ho captaren, Miquel Ferrà per posar un exemple, i també Josep Carner en el poema que mostram. Tots han parlat del torrent remorós, del silenci, dels carrers empinats, de les cases antigues, de les parres antigues damunt pilastres i de les galeries amb balcons de fusta, de la pedra a les escales i a les parets. Segurament ara no hi ha tant de silenci, però la majoria de coses hi romanen iguals. L'immens alzinar de Monnàber, possessió que fou de la família del poeta Guillem Colom, forma una cabellera protectora damunt el poble. Carner descriu una activitat abandonada: la producció de carbó vegetal, en què les sitges esdevenen ulls que vetllen durant la nit. Tampoc no oblida la taronja, fruita emblemàtica de tota la vall. Binibassí també pertany al terme de Fornalutx, forma una mena de conjunt defensiu, amb capella privada i teules pintades que ja apareix documentada al segle XIII, i que està lligada a un altre escriptor i solleric il·lustre, Joan Baptista Ensenyat. A Fornalutx hi ha qualque restaurant certament remarcable, on podreu tastar la gastronomia sollerica, la intuïció, inspirada per Ferrà, us hi guiarà. També cal visitar-ne el museu, on podreu veure les teules pintades del voladís.