Rafel Ginard recull al Cançoner popular de Mallorca nombroses cançons que fan referència a pobles i llogarets de l'illa; algun fet ocorregut al poble, el paisatge, el parlar o els conreus que s'hi realitzen en són alguns temes recurrents. 

Jo no som de Manacor,

jo som d’es terme de Petra.

Si el dimoni s’hi va retre,

però no m’hi retré jo!

        Recollida a Petra

 

A Petra han posat fanals,

també un parei de serenos,

i tots es fadrins morenos

de negres tornaren blancs.

      Recollida a Manacor

 

Voldria me dassen noves

a Petra què s’hi deu fer.

I jo, en aquest garrover,

me consol coint garroves.

      Recollida a Felanitx

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Una part de les gloses que formen el Cançoner popular de Mallorca estan dedicada a les viles i llogarets de l'illa. Les cançons que parlen del poble solen fer referència a les seves característiques més conegudes com la geografia, els cultius agrícoles o els seus habitants. En algunes ocasions també relaten fets destacables com assassinats, desgràcies, desastres naturals o fins i tot enamoraments que no han arribat a bon port entre dues persones de pobles diferents. Igualment, com no podia ser d'altra manera, moltes gloses critiquen o fan burla dels habitants dels pobles del costat. Aquesta rivalitat també forma part de la cultura popular amb sobrenoms o característiques que els habitants d'un poble atribueixen als seus veïnats. En les gloses que tenim aquí podem trobar exemples del que hem dit amb la popular expressió mallorquina de «A Petra el dimoni s'hi va retre», la referència al cultiu de garroves, la novetat de la instal·lació de fanals a la vila o la cita al santuari de la Mare de Déu de Bonany, situat sobre un puig del municipi.

La vila de Petra és coneguda per ser el lloc de naixement del pare Juníper Serra (1713-1784), nascut com a Miquel Josep Serra Ferrer. Entrà a l'Ordre Franciscà i alguns anys després s'embarcà cap a Mèxic, llavors colònia espanyola, Des d'allà es traslladà com a missioner a l'Alta Califòrnia on fundà diverses missions que amb el temps es convertirien en grans ciutats com San Diego, San Francisco o Santa Bàrbara. Aquesta plaça es trobada dedicada al petrer més il·lustre des de 1892 i l'any 1913, coincidint amb els dos-cents aniversari del seu naixement, s'hi col·locà aquesta estàtua de pedra de Santanyí obra de Guillem Galmés.

En el terme de Petra es poden trobar jaciments prehistòrics, coves d'habitació, enterraments, etc. Durant l'època andalusina formà part dóna nom al districte conjunt amb Sineu. Arran de la conquesta catalana del s. XIII s'hi estructura una societat medieval dedicada sobretot a l'agricultura i ramaderia. Hi ha estat molt important, i encara s'hi manté, la viticultura amb nombroses cellers a les possessions i dins la vila. Entre les possessions cal remarcar Son Mieres, pel seu interès arquitectònic amb elements decoratius de gran interès. Dins la vila de Petra es conserva prou bé el conjunt arquitectònic de cases senyorials (ca n'Oms) juntament amb mostres d'arquitectura més popular. Hi ha un convent franciscà del XVII, el de Sant Bernardí, relacionat amb la figura de Juníper Serra, missioner per terres de Califòrnia. L'església parroquial és un edifici impressionant, d'estil gòtic, tot i que fou començat a finals del s. XVI i s'hi treballà devers dos segles. Per això hi trobam elements renaixentistes i barrocs també. El portal és presidit per la imatge de santa Praxedis, patrona de la vila, cal remarcar que Jaume I portà relíquies d'aquesta santa a Mallorca arran de la conquesta, per això també té una capella a l'Almudaina de Palma. A l'interior una interessant pintura gòtica de Sant Cosme i Sant Damià a la capella homònima. En el puig de Bonany (316 m) hi ha notícies d'una capella des del s. XVII, i l'actual n'ocupa el lloc. La maredéu exposada a l'altar major és una talla de principis del s. XVII.