Al seu gran treball sobre les Illes Balears, Die Balearen, l'Arxiduc descriu l'estampa d'un passeig pel barri mariner de Palma.

El migdia s'anuncia mitjançant una campaneta, que està a una clavilla de fusta al costat de la capelleta de Santa Bàrbara, i el seu to argentí se sent acompanyat pel so esmorteït de la Seu. De sobte s'interromp tota l'activitat; els carregadors s'ajeuen per fer la migdiada fins que la campaneta els torna a cridar a la feina. Durant aquest temps de calma hom pot observar, en l'escampavies o en alguns llaüts, l'autèntica vida mallorquina dels mariners, com seuen tots en germanor sobre la coberta entorn d'una gran greixonera de sopes o d'arròs i en mengen directament; que ho són de bons i feliços aquests fills del sol i de les ones!"

Die Balearen in Wort und Bild geschildert (1869-91)

(Florència, 1847- Bohèmia, 1915). ​La figura de s’Arxiduc, com se’l coneixia a Mallorca, oscil·la entre la realitat i el mite, la història i la llegenda. Les seves excentricitats i relacions, transmeses oralment, han contribuït a crear una imatge fantàstica d’un personatge real. L’Arxiduc Lluís Salvador destacà sempre per les seves enormes qualitats intel·lectuals. Li interessaven especialment les ciències naturals i gràcies a la seva posició benestant, va poder dedicar tota la seva energia i passió a les finalitats científiques. Tenia també una gran habilitat pels idiomes i per la pintura i el dibuix, i il·lustrava ell mateix els seus treballs literaris i científics.

L’estiu de 1867 visità per primera vegada Eivissa, Formentera i Mallorca. Se sentí especialment atret per Mallorca i en aquesta illa passà llargues temporades a partir de 1872. Hi arribà amb 24 anys i s'hi quedà quatre dècades: de Mallorca va fer la seva segona pàtria, fins que l’esclat de la I Guerra Mudial el va obligar a partir. Les Balears descrites per la paraula i la imatge és la seva gran obra, recollida en nou volums. És un estudi minuciós sobre les illes: paisatge, gents, economia i tradicions, fruit de l’interès de l’Arxiduc per conèixer (i donar a conèixer) amb detall el territori que l’acollí.

Guillem Sagrera va ser l'arquitecte encarregat de la construcció de sa llonja dels mercaders, a mitjans del segle XV. És un dels millors exemples del gòtic civil europeu. Palma, en aquella època, era un important port de la Mediterrània i el col·legi de Mercaders s'encarregaba de la regulació i protecció del comerç, així com del manteniment del port de la ciutat.

Abans de la construcció del Passeig Sagrera la mar arribava just a tocar la Llonja i els vaixells descarregaven les mercaderies i els passatgers a pocs metres. Ara, el port principal s’ha desplaçat cap a ponent i les embarcacions de passeig han substituït els vapors i velers de càrrega però les barques del bou continuen entrant i sortint cada dia del moll de pescadors. Els principals visitants de la zona són ara els turistes que passegen pels carrerons que configuren la ciutat baixa i s’acosten fins a Sa Llonja que és avui un centre d’exposicions d'art.