Vivies just devora el ficus gegantí de la Misericòrdia, en un piset diminut que t’havies comprat amb quaranta anys de fer de dependenta. La sala menjador tenia un hivernacle  que pegava a un passatge amb escales i replans i dominava els jardins de tres palmeres de Can Birtallonga. Avui farà una setmana que els veieres. Ell era alt i sempre anava de negre. Ella duia els cabells amollats i unes teles amb moltes de flors estampades. Aquell primer horabaixa tu miraves uns niguls molt blancs rere la buguenvíl·lea vermella quan el descobrires que baixava amb parsimònia. Ella pujava accelerada. Quan coincidiren, ell la mirà molt intensament i ella abaixà els ulls i pujà encara més aviat. Ell es va girar i va veure com ella voltava pel carrer de la Concepció sense mirar enrere.

Acrollam, 2008

(Castelló, 1947). Escriptor, biòleg, periodista. Assistia de jove a les lectures poètiques a casa de Josep M. Llompart i es va nodrir dels grans poetes del moment. Actualment, és partícip i organitzador de nombroses iniciatives i esdeveniments culturals. En la creació literària destaquen les novel·les L’adolescent de sal (1975), Excelsior o el temps escrit (1975), Vertígens (1999) o Llefre de tu (2012). Pel que fa a la poesia són obres seves Notes de temps i viceversa (1981) o Som l’altre (1999). En narrativa breu Doi (1990), Els detalls del món (2005) o Trèmolo (2015), entre d’altres, es sumen a la seva trajectòria.