Quedaren d’acord. Sortí de la Telefònica i continuà Born amunt cap a la font de les Tortugues. Tombà a l’esquerra, per l’avinguda Jaume III, i estava tan capficat en els seus pensaments que no posava esment a res. No en va veure ni un, de mostrador i ni tan sols s’adonà que, a l’altura de la confluència amb el carrer de l’Aigua, dos conductors discutien com energúmens i, aprofitant l’avinentesa, es deien el nom del porc. En una altra ocasió, s’hi hauria aturat a badocar, simplement pel gust de presenciar una escena ciutadana de mal gust i, tot seguit, filosofar-hi. Però aquell dia Mosqueiro no anava de berbes i feia el camí com si l’avinguda fos un camp desert. I així, caminant caminant, travessà el pont nou damunt la Riera, fins que de sobte es trobà davant la porta de la Comissaria de Policia.
Espurnes de sang, 1987
(Sóller, 1936). Escriptor, periodista. La seva vessant periodística s’inicià amb col·laboracions en el setmanari Sóller. A partir de 1961 començà a treballar pel diari Última Hora al mateix temps que continua la carrera literària i participa activament de la vida cultural. Ha publicat llibres de relats i novel·les com El cap dins el cercle (1979), El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985),Llibre de família (1991), o Espurnes de sang (1987), aquesta darrera dins la sèrie de novel·les negres que va publicar a partir dels 80. Ha conreat també la crítica literària i l’assaig amb estudis sobre la figura de Gabriel Alomar i consideracions sobre l’art i la cultura.
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.