A la novel·la de Palma per antonomàsia, La ciutat esvaïda, Mario Verdaguer recorda com van ser el Born i l'actual plaça de la Reina.

Si pens en com era el Born fa cinquanta anys, tenc, sobretot, una sensació de sorpresa, en veure que ha pogut canviar tant sense que me n'hagi adonat. Els arbres cada any han tret fulles noves i han anat creixent, i el temps, com un riu invisible, ha anat passant pel centre del passeig, enduent-se silenciosament coses que semblaven indestructibles i traginant-ne altres de noves que, a poc a poc, s'han anat incrustant en aquell lloc i ha arribat a semblar que hi havien estat sempre. I és que la vida és una paradoxa. Allò que semblava sòlid i indestructible, desaparegué amb la més petita bufada de l'atzar; i allò que semblava passatger i feble, encara perdura.

La ciudad desvanecida (1953)

Traduït per Nina Moll. Recitat per José Carlos Llop.

(Maó, 1885 – Barcelona, 1963). Home polifacètic i intel·lectual molt complet, Mario Verdaguer va ser escriptor i traductor, pintor i col·laborador assidu a la premsa. La seva vida va transcórrer entre Maó, la ciutat on va néixer, Barcelona i Palma. La Guerra Civil el va dur a Palma cercant refugi per poder seguir creant, tot i que la seva obra perd des d’aleshores l’optimisme dels primers anys.

La ciudad desvanecida (1953) és la seva novel·la més coneguda, premiada pel Círculo Mallorquin l’any 1952 en el Certamen Literari convocat per celebrar el centenari de l’entitat. Verdaguer hi recull els records de la seva Palma d’infantesa, traçant un recorregut nostàlgic i sentimental per un ciutat que s’havia anat transformant radicalment, a cavall dels canvis socials i econòmics de les darreres dècades. La mirada de l’autor converteix la ciutat en literatura, amb descripcions d’espais i personatges que fan d’aquest un testimoni excel·lent de la memòria sentimentat de la ciutat. Verdaguer és també autor d’altres títols centrats en l’illa, com La isla de oro (1926), ambientada a la Mallorca de Lluís Salvador d’Àustria, o Un verano en Mallorca (1959).

El Passeig del Born de Palma és avui una de principals vies turístiques i comercials de la ciutat. Malgrat el seu nom recordi el camp de combat entre cavallers, el Born de Palma mai no va tenir aquest ús. L’espai que avui ocupa el passeig era segles enrere una estreta i profunda cala on desembocava el torrent de la Riera. Des del segle XVII, el Born s’ha destinat a celebració d’esdeveniments públics, lleure i vida col·lectiva. Ha estat i és un referent en la vida palmesana com a lloc de trobada. També de tertúlia literària en els cafès i bars de l’entorn, com el Bar Riskal, gran referència en les trobades dels escriptors que protagonitzaren la recuperació literària a Mallorca durant la postguerra. Al final del passeig, baixant cap a la mar hi trobam la plaça de la Reina, nom que adoptà aquest espai arran de la visita d’Isabel II a la ciutat i la construcció d’un monument en honor seu que fou enderrocat amb el canvi de règim el 1868. Una de les altres vies de connexió entre la ciutat alta i la baixa és el carrer Conqueridor, conegut popularment com la costa de Sant Domingo perquè allà s’hi aixecava el convent que, desamortitzat el 1836, es tomà per aixecar grans edificis privats com la Biblioteca March excepcional pel seu fons sobre les Balears o l’edifici que avui és  la seu  del Parlament de les Illes Balears i dècades enrere, era el local del Círculo Mallorquín, l’associació més representativa de les classes altes mallorquines, focus de cultura i vida social que tan bé han descrit escriptors com Llorenç Villalonga a la novel·la Mort de Dama.