EL CARRER DE LES CARASSES
Pel carrer dit de les carasses
s’aixeca l’olor de murta trepitjada.
De les pedres apareixen cares
en díades, en tríades:
gojós homenatge al nombre,
fosc significat de precisió,
s’enrevoltilla la serpent a l’alabastre
maleita com a cella d’Eva
o vivificant com la visió de l’Hermes Trismegist
tres vegades mestre,
i als estels del cel uneix l’escut
tres mitges llunes.
El lleó guarda i de la seva boca bava la llum.
Natura sap el que la pedra calla.
Iniciació a la química, 1996
(Palma, 1953). Científic i poeta. Combina l’escriptura i la Càtedra de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Ha estat editor i coeditor de diferents revistes com Blanc d’ou i Poetry and Sons i col·leccions de poesia com la col·lecció Tafal. Lletres i ciència es donen lloc en la seva trajectòria poètica que va començar amb Iniciació a la química (1977), i varen seguir Ternari (1986), Sons nets (2004) o Els noms del cervell (2013).
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.