Visitant Mallorca, Albert Camus va escriure sobre tots els sentiments que el claustre de Sant Francesc li va provocar.

Allà hi havia tot el meu amor a la vida: una passió silenciosa pel tot  qual anava tal vegada a  escapar-se’m, una amargor sota una flama. Cada dia, abandonava aquest claustre gairebé arrabassat de mi mateix, inscrit per un breu instant en la durada del món. I sé molt bé per què pensava llavors als ulls sense mirada dels Apol·ló dòrics o en els personatges ardents estàtics de Giotto. En aquell precís moment vaig comprendre en veritat què em podien aportar aquestes contrades. M'admira que puguin trobar-se, a la riba del Mediterrani, certeses i regles de vida, que satisfacin la raó i per això justifiquin un optimisme i un sentit social. Pel que llavors em cridava l'atenció no era un món fet a la mida de l'home, sinó un món que es tancava sobre l'home. No, si el llenguatge d'aquests països era conforme amb el que ressonava profundament en mi, no ho era perquè respongués a les meves preguntes, sinó perquè les feia inútils. No eren accions de gràcies les que podien pujar-me als llavis, sinó era Nada que només va poder néixer davant paisatges aixafats pel sol. No hi ha amor a la vida sense desesperació de viure.

«Amour de vivre», L’envers et l’endroit, 1937

Traduït per Carlota Oliva. Recitat per Francesca Gelabert Desnoyer.

(Algèria, 1913 – França, 1960). Premi Nobel de Literatura i autor de reconegudes obres com L’estrany o La Pesta, Albert Camus és un dels màxims representants del pensament existencalista en la literatura. Camus es va veure forçat a abandonar el seu país de naixement per motius polítics i, en una Europa amenaçada pel feixisme, va militar al Partit Comunista i rebutjà clarament les dictadures, especialment l’espanyola. Va ser actor, director de teatre i treballà a diaris com Paris-Soir i Le Monde Libertaire. Net de menorquins emigrats a Algèria, va ser criat per la mare i la padrina menorquina després de la mort prematura del seu pare, fet que intensifica la seva herència menorquina. Va visitar Mallorca el 1935, i de les experiències d'aquest viatge en deixà constància al seu primer llibre, El revés i el dret.

A Mallorca, Camus es retroba amb el paisatge que li recorda el de ca seva i descobreix la Mediterrània com a espai comú de cultura, fet que constituïrà un dels pilars del seu pensament. Durant els mesos que va estar a Mallorca, tot i que va fixar la seva residència a Palma, segurament prop del claustre de Sant Francesc, on ell mateix escriu que hi passava moltes hores, també va interessar-se per altres indrets de l’illa. Valldemossa el va impactar fortament, també es va aturar a Sóller, Pollença i Felanitx, pobles que esmenta en alguns dels seus articles.

La Mallorca i la ciutat de Palma que conegué Camus poc tenen a veure amb la realitat d’avui: la vida i els costums han canviat, però malgrat això s'hi conserva l’essència que captivà l’escriptor. A Palma, li agradava passejar pels carrerons del centre històric i arribar fins a la Seu i contemplar la imatge de la ciutat banyada per la mar.

Al claustre de Sant Francesc, com ell mateix explica, hi trobà un entorn de reflexió i intimitat inspirador. És el claustre gòtic més representatiu de la ciutat. La seva construcció s’inicià el 1286 i està envoltat per un conjunt de 115 esveltes columnes que suporten uns magnífics arcs ogivals. En aquesta zona es donava sepultura a les famílies més nobles de la ciutat. L’església actual, tot i la seva estructura gòtica, conté elements de l’art barroc molt destacables com és la seva façana principal. El sepulcre de Ramon Llull es troba a l’interior de l’església. És una magnífica obra gòtica amb una urna d’alabastre sobre la qual hi ha tallada la imatge del Doctor Il·luminat.