L’any 19... Evarist va ser enviat a L’Havana per uns pares que no sabien què fer amb aquell al·lot que no volia ser militar segons els desitjos paterns ni volia tonsar-se segons els desitjos materns. Tal vegada amb la família que vivia a les colònies d’ultramar aquell ferro s’ablaniria i es deixaria moldejar. Així que un matí fred amb les boirines que encara s’ensenyoraven sobre el port, i amb Dalt Vila lluent blanca com un record de la pretèrita Tanit, Evarist es va acomiadar d’uns pares que cada vegada sentia més llunyans. Va agafar el bolic i va pujar la passarel·la del Buena Esperanza. Però no va durar gaire a bord. El vaixell feia una escala a la capital, a Ciutat de Mallorca, i ho va aprofitar per quedar-s’hi a terra. Era jove i encara tenia molts de motius per agafar el bou de la vida per les banyes i riure’s d’ell, i així va començar a freqüentar el raval de Santa Catalina. Allà va conèixer la gent del sindicat que tant significaria a la seva vida.

Els llums encisadors, 2005

(Estocolm, 1970). Escriptor. Entre Suècia, lloc on va néixer, i Mallorca es desenvolupa la trajectòria d’aquest autor d’obres de poesia, narracions i teatre. Entre els seus títols dins els diferents gèneres es troben Geografia Interior (1994), Fresas para Tristán Tzara (1997), El jugador de triquet (1998), Incident a Malaco (1999), Ambaixador d’un país inexistent (2000), Els llums encisadors (2005) i Radiografies (2007). Ha treballat també en publicacions periòdiques, diaris i ràdios i en l’àmbit dels projectes audiovisuals tant en programes com en documentals.