Des de Barcelona, Bartomeu Rosselló-Pòrcel evoca  de memòria i amb enyorança indrets de la seva Palma natal.

Mira com es tanquen els vidres i dins la cambra la tarda,

la tarda es clou, la tarda damunt un llit d'agost, pots mirar-ho

des de qualsevol magraner,

sorprèn els racons del jardí i sabràs els secrets de les vànoves,

dels sillons amb roba de llengos antiga, de les columnes entorcillades!

vés al jardí, al costat de la marededeueta,

del safareig cansat de bresar les mateixes fulles,

hi ha les finestres que tenen el record del suïcida

i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se'n

amb els ulls tancats amb ombres com botons...

"Auca", Imitació del foc (1938)

Recitat per Biel Mesquida.

(Palma, 1913 – Barcelona, 1938). Bartomeu Rosselló-Pórcel és un poeta emblemàtic, una de les figures més renovadores de la poesia catalana contemporània. Estudiant precoç, es va traslladar a Barcelona després dels estudis secundaris, on va ser deixeble de Carles Riba i establí una gran amistat amb Salvador Espriu. La seva prematura mort, als 24 anys, trenca una brillant carrera literària i el converteix en un poeta mitificat i el símbol d’una generació perduda a causa de la situació política del moment. Tot i la brevetat de la seva obra, aquesta suposa una ruptura amb la poesia tradicionalista i s’adscriu als nuclis més renovadors i avantguardistes de la lírica. La seva poètica està recollida  en tres poemaris: Nou poemes (1933), Quadern de sonets (1934) i Imitació del foc (1938). En aquest llibre, Mallorca és motiu i tema i són nombroses les referències explícites al paisatge i a la història de l’illa.

«Auca» és un llarg poema recollit a Imitació del foc. Ofereix un passeig molt personal per la ciutat de Palma, un recorregut trufat de records, anècdotes i referències a les llegendes associades a cada indret, que es van mesclant en un discurs oníric i surrealista. Ben a prop de La Misericòrdia, es refereix també a La Rambla i el seu brollador, el convent de les caputxines, el carrer dels Oms on sa mare brodava quan era jove...

Els jardins de la Misericòrdia envolten un edifici històric, fundat pels jesuïtes el 1565 com a casa d'acollida per a les persones necessitades. La Misericòrdia és avui la seu cultural del Consell de Mallorca, un important centre cultural dedicat a biblioteca, arxiu documental i espai de gestió cultural. Els jardins són un espai verd desitjat i necessari just en el centre de Palma. Entre tota la vegetació hi destaca un "ficus macropylle" centenari, duit des d'Austràlia i plantat en aquest indret l'any 1830. En aquells moments els jardins s'idearen i projectaren com a Jardí Botànic amb la voluntat d'impulsar els estudis botànics. Avui, els jardins, aïllats de l'exterior per un mur i una reixa són un espai de pau i serenor que convida al descans i a la lectura. El recinte acull també diferents activitats culturals així com algunes escultures d'artistes contemporanis. A l'edifici s'hi pot accedir a través dels jardins o de la plaça de l'Hospital, on també s'hi troba l'Església de l'Anunciació, coneguda popularment com la Sang. És una església gòtica construïda a finals del segle XV, que allotja la venerada imatge del Sant Crist de la Sang, de gran devoció popular. Aquesta església s'alça sobre un turonet, espaiós i orejat que forma part de l'estructura urbana medieval de la ciutat.