III

BAR ES PINZELL
 

 A Pep Lladó i a Borja Darder

 

“I must lie down where all the ladders start,
In the foul rag-and-bone shop of the heart.”
W. B. YEATS

Tot és molt més fosc en un poema en prosa, talment un homenatge a Hölderlin o aquesta darrera copa de conyac dedicada a Andreu Vidal sobre la finestra de la pols: llum fosca, fosca lluminosa del dolor. No sentiu la cançó? “L’amor és pa amb formatge el pa amb formatge és vida,

la vida anar paint,

l’amor és déu en barca, 

la vida és un naufragi

en un  got de vi blanc,

l’amor és caure al toll

i trobar-hi l’amor.” Les tendes d’ossos i de draps són també molt més tristes en un poema en prosa, com Àngel Terron recitant de memòria les pedres, fent recomanacions doloroses, recordant les tombes dels amics morts com si fossin cebes plenes de sang. I és que aquesta volta arquitectònica ha vist tota la llet i els recitals, tots els versos i les cerveses, el pamboli mineral, la bondat i la maldat. Ja és hora de sembrar la sal, de dir adéu a aquest últim sopar final, d’acceptar les ombres i cantar en aquesta meva darrera festa dels esperits dionisíacs.

Inèdit  

(Caimari, 1984). Escriptor, poeta, traductor. Entre la seva obra poètica destaca Tots els sepulcres (2015), trilogia composta per Els estris de la llum (2009), Cilici (2009) i Carn vol dir desaparicions (2010). En narrativa ha publicat Faula (2012) i és autor del dietari del rodatge Història de la meva mort d’Albert Serra. Com a traductor cal remarcar les traduccions de l’anglès al català i, especialment, de Fulles d’herba de Walt Whitman, per la qual va obtenir el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Cavall Verd Rafel Jaume de Traducció Poètica. Més recentment ha traduït La llibreria, de Penelope Fitzgerald.