El 1276, sota el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull fundà una escola missional al monestir de Miramar.

Lo monestir de Miramar

fiu a frares Menors donar

per sarraïns a preïcar.

Entre la vinya e el fenollar

amor me pres, fe'm Déus amar,

entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat

de qui és santa Trinitat

tracté com fossen demonstrar.

Déus Fill, del cel és devallat, de una Verge està nat,

Déu e home, Crist apel·lat.

Cant de Ramon, 1300

(1232 - 1316). Nascut a Mallorca en els anys immediats a la Conquesta de Jaume I, Ramon Llull va estar vinculat a la casa reial i adquirí una formació intel·lectual d’acord amb la seva posició. Es va casar, va tenir dos fills i va dur una vida dissipada i cortesana. Segons la pròpia crònica de l'autor, als 30 anys va experimentar fins a cinc aparicions de Crist, fet que li canvià radicalment la vida. Va deixar la família i les comoditats per dedicar-se plenament al servei a Déu. Mostrà una gran preocupació per la conversió dels infidels i la reforma de la cristiandat, i decidí iniciar un període de formació autodidacta primer, al Monestir de la Real i després retirat al Puig de Randa, on elaborà el seu mètode anomenat l’Art. Més endavant creà l’Escola de Miramar per instruir missioners en el seu mètode de conversió dels infidels. Realitzà llargs viatges per la Mediterrània: Catalunya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica per implicar els poders fàctics de l’Església cristiana en les seves iniciatives. És autor d’una immensa obra en català, llatí i àrab: es calcula que són 265 títols de temàtica diversa, tractats filosòfics, sobre ciència, teologia, poesia i literatura. Llull va ser el primer escriptor que va usar el català com a llengua literària.

Cant de Ramon es una obra breu de caràcter molt personal. Són uns versos que mostren el seu descoratjament pel poc èxit de la seva empresa i demana ajuda a Déu perquè li concedeixi bons acompanyants que li ajudin a portar endavant el seu projecte.

Un dels indrets més singulars de la serra de Tramuntana és la finca de Miramar i el seu entorn, un paisatge muntanyenc i mariner que lligà Ramon Llull fa 700 anys. L’origen de la finca es remunta a l’època musulmana i després de la conquesta cristiana de l’illa es va convertir en monestir dels monjos cistercencs. Sota el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull va crear a Miramar una escola per a missioners que es dedicaren a aprendre la llengua àrab i l’Art lul·liana, que havien de predicar a terres llunyanes.

Segles després d’estar en mans diferents ordres religioses, la finca de Miramar fou adquirida per l’Arxiduc Lluís Salvador l’any 1872. Durant els anys que l’Arxiduc va residir a Mallorca, Miramar recuperà l’esplendor i varen ser moltes personalitats hi feren estada. Entre ells destaca el gran poeta de la Renaixença catalana, Jacint Verdaguer: convidat per l’Arxiduc, hi passà dues setmanes, en una visita que li permeté connectar amb l’obra lul·liana i donà lloc al llibre de Perles, una reescriptura en prosa del Llibre d’amic e amat de Llull.