Ramon Llull va néixer en aquest indret de la Plaça Major.

Quan fui gran e sentí del món sa vanitat,

comencí a fer mal e entrí en pecat,

oblidant Déu gloriós, seguint carnalitat;

mas planc a Jesucrist per sa gran pietat,

que es presentà a mi cinc vets crucificat,

per ço que el remembràs, e en fos enamorat

tan fort, que eu tractàs com Ell fos preïcat

per tot lo món, e que fos dita veritat

de la sua Trinitat e con fo encarnat;

perquè eu fui espirat e en tan gran volentat,

que res àls no amé mas que Ell fos honrat,

e adoncs comencí con lo servís de grat.

Desconhort (1295)

(1232 - 1316). ​Nascut en aquest indret en els anys immediats a la Conquesta de Jaume I, Ramon Llull va estar vinculat a la casa reial i adquirí una formació intel·lectual d’acord amb la seva posició. Es va casar, va tenir dos fills i va dur una vida dissipada i cortesana. Segons la pròpia crònica de l'autor, als 30 anys va experimentar fins a cinc aparicions de Crist, fet que li canvià radicalment la vida. Va deixar la família, les comoditats i riqueses per dedicar-se plenament al servei a Déu. Ramon Llull mostrà una gran preocupació per la conversió dels infidels i la reforma de la cristiandat, i decidí iniciar un període de formació autodidacta primer, al Monestir de la Real i després retirat al Puig de Randa, on elaborà el seu mètode anomenat l’Art. Més endavant creà l’Escola de Miramar per instruir missioners en el seu mètode de conversió dels infidels. Realitzà llargs viatges per Espanya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica per implicar els poders fàctics de l’Església cristiana en les seves iniciatives. És autor d’una immensa obra en català, llatí i àrab: es calcula que són 265 títols de temàtica diversa, tractats filosòfics, sobre ciència, teologia, poesia i literatura. Llull va ser el primer escriptor que va usar el català per a usos literaris.

Desconhort és una obra escrita en vers, perquè fos transmesa oralment a través de joglars, i d'aquí la seva estructura que facilitava la memorització. Tal i com diu el títol, l'obra expressa el seu desànim i angoixa perquè el seu projecte no té l’acceptació que esperava i comença a dubtar d’ell mateix. 

La Plaça Major de Palma és el resultat de l’aparició d’un nou espai urbà amb l’enderrocament, entre els anys 1823 i 1854, d’un conjunt d’edificis històrics: la Casa negra, seu del tribunal de la Inquisició, el convent de Sant Felip Neri i altres cases veïnes. El primer ús d’aquest nou espai va ser el de mercat de de venda de verdures i peix fins l’any 1951, un dels mercats més importants de la ciutat. Durant l’època musulmana ja formava part del recinte murallat de la ciutat. La tradició localitza la casa natal de Ramon Llull en l’angle nord de la plaça, on és recordat per una làpida que, el 1888, hi col·locà la Societat Arqueològica Lul·liana. En l’actualitat la plaça és un espai comercial i d’oci.