L'escriptor francès Georges Bernanos va descriure els anys de la guerra civil a Palma al llibre Els grans cementiris sota la lluna.

He vist allà baix, a Mallorca, passar per la Rambla camions carregats d'homes. Avançaven amb un soroll eixordador, arran de les terrasses multicolors, rentades de fresc, totes xopes, amb alegre murmuri de festa major. Els camions eren grisos a causa de la pols de les carreteres, com també eren grisos els homes asseguts de quatre en quatre, amb les gorres grises col·locades de través i llurs mans allargades sobre els pantalons de cotó, ben assenyadament. Els arrestaven cada vespre als llogarets perduts, a l'hora en què tornen del camp; partien cap al darrer viatge, amb la camisa aferrada a les espatlles a causa de la suor, amb els braços encara plens del treball de la jornada, deixant la sopa servida sobre la taula i una dona que arriba massa tard al llindar del jardí, tota sufocada, amb el boliquet ben pitjat dins el mocador nou: Adiós! Recuerdos!

Les grands cimetières sous la lune (1938)

Traduït per Carme Castells. Recitat per Arnau Aguiló.

(París, 1888 – Neuilly-sur-Seine, 1948). Georges Bernanos va crèixer al nord de França, on rebé una educació catòlica i de profunda convicció monàrquica. Va formar part de l’Action Française, moviment de caire nacionalista i de dretes. El primer èxit literari li arribà amb la publicació Sous le soleil de Satan on expressà les seves obsessions: la manca d’humanitat, el poder del mal i la recerca de l’estat de gràcia. Casat i pare de sis fills, la seva vida va ser plena de dificultats i d’estretors. A finals de 1934 es va instal·lar a Mallorca, cercant un lloc més amable i econòmic per viure. A l’illa establí relació amb escriptors com els germans Villalonga, i els cafès del Born de Palma foren els seus llocs preferits per escriure. Quan esclatà la Guerra Civil, Bernanos - home de dretes, catòlic i monàrquic- es manifestà partidari de l’aixecament militar; tanmateix, ben aviat brutal repressió exercida sobre víctimes innocents i decidí marxar cap a França.

El 1938 va publicar Les grands cimetières sous la lune, que havia començat a escriure a Mallorca. La novel·la descriu les seves experiències durant aquests primers anys de la guerra, des del seu entusiasme inicial fins a la decepció i desànim per la brutalitat dels assassinats de tants d’innocents. En el llibre també es mostra molt crític amb el règim franquista.

El Passeig de la Rambla es va construir sobre l’antic llit de la Riera una vegada el torrent va ser desviat fora de les murades de la ciutat l’any 1613. La Casa de la Misericòrdia a un extrem i el Teatre Principal a l’altre emmarquen una de les vies més populars de Palma. Seguint el recorregut sobre el passeig, podem observar que es tracta d’un espai envoltat de convents, fet que li dóna una fesomia singular. Podem esmentar el convent i l’església de Santa Magdalena, construït inicialment com un hospital poc després de la conquesta de Mallorca a càrrec de Jaume I.

El passeig central està sembrat en ambdós costats de Platanus, arbres propis de les riberes humides. La seva frondositat dóna una sensació de frescor molt apreciada pels vianants durant la temporada d’estiu. Igual que la resta de rambles de la ribera mediterrània, la de Palma té instal·lats una desena de quioscs que es dediquen a la venda de plantes, flors i ornamentació floral. 

La seva ubicació al centre de la ciutat ha fet de La Rambla testimoni dels fets històrics més importants esdevinguts a Palma. La Rambla és també recurrent escenari literari, que apareix a les novel·les d’escriptors com Carme Riera o José Carlos Llop.