Miquel del Sants Oliver, un dels grans impulsors de la indústri turística a l'illa escriu sobre el Grand Hotel.

Allà, dins la sala grandiosa i profusament banyada de llum elèctrica, quasi totes les taules eren plenes. Qui viatjava per necessitat i qui viatjava per gust, distingien-se de sobte: eren els del smoking i els del jaqué. Dels primers, alguns anaven acompanyats d'esposa o filles: alemanys, inglesos i francesos. Els altres menjaven solitàriament, rellegint telegrames o notes entre plat i plat. [...] Els cambrers anaven i venien, carregats de plats, de salseres argentines, de cristalleria espirejant. Per les taules del menjador sumptuós s'escampava la munió dels hostes d'aquells dies, uns declarats, altres completament misteriosos, que venien de lo desconegut a tornar-se'n a lo ignorat, sense deixar rastre. Tot seguit, descobríeu el turista de raça, envellit en els hotels, caminant incansable de la terra coneguda.

La Ciutat de Mallorques (1906)

(Campanet, 1864 – Barcelona, 1920). Miquel dels Sants Oliver destaca en la Mallorca d’entre els segles XIX i XX com a intel·lectual compromès amb el seu país i amb una voluntat clara d’impulsar la modernització de l’illa, des del reconeixement d’una identitat, cultura i llengua pròpies. Per aconseguir-ho considerava essencial disposar d’un projecte polític i cultural sòlid, i formulà un pensament polític regionalista vinculat a l’europeïtzació de la societat. Va ser un dels grans impulsors de la modernització de l’illa proposant la creació d’una indústria turística com a element dinamitzador de l’economia insular, fins al moment fonamentalment rural. La major part de la seva vida professional la va dedicar al periodisme i va ser director dels diaris La Almudaina, Diario de Barcelona i La Vanguardia. La seva producció literària abraça gèneres i temes diversos que no són més que una demostració de la gran capacitat intel·lectual. Va escriure assaig, investigació històrica, poesia i novel·la.

La novel·la La Ciutat de Mallorques se presenta com unes memòries de viatge i planteja un dels temes que més interessaven a l’autor: la voluntat d’obrir i fer progressar la societat del moment. S’organitza en capítols que no són més que escenes descriptives de situacions o paisatges que donen peu a Oliver a fer sentir la seva veu crítica i a reflexionar sobre aspectes com l’immobilisme social, la castellanització o l’aparició de nous corrents artístics.

El Grand Hotel va obrir les portes el 1903 per poder acollir el turisme selecte que començava a descobrir Mallorca i que havia de permetre la recuperació d’una illa immersa en una greu crisi econòmica. L’edifici, projecte de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner és un dels més bells exemples del modernisme de la ciutat. Destaca, sobretot per la magnífica utilització dels nous materials i la decoració de la façana. Les pintures interiors foren obra de Santiago Rusiñol i Joaquim Mir, dos dels més brillants pintors del moment. Aquí el poeta mallorquí Joan Alcover va llegir per primer cop el seu poema La Balanguera, que avui dóna lletra a l'himne de Mallorca. Entre els personatges destacats que s’allotjaren en aquest establiment podem esmentar Azorín o Joaquin Sorolla. El 1941 va tancar com a establiment hoteler, i des del 1993 és la seu de Caixafòrum, centre cultural contemporani. A pocs metres d’aquest edifici també podem trobar altres exemples del modernisme arquitectònic a la ciutat. El Forn del Teatre és una mostra del modernisme aplicat a la decoració exterior d’un local comercial. Altres dos edificis interessants, projectats simultàniament i d’idèntica composició, són Can Casassayas i la Pensió Menorquina, construïts entre 1908 i 1911 i separats pel carrer de Santacília a la plaça del Mercat. Els elements decoratius no són molt abundants però destaca el tractament ondulat dels pisos superior i l’exteriorització dels elements constructius com les columnes metàl·liques a la planta baixa.