EL CARRER DE LES CARASSES

 

Pel carrer dit de les carasses

s’aixeca l’olor de murta trepitjada.

De les pedres apareixen cares

en díades, en tríades:

gojós homenatge al nombre,

fosc significat de precisió,

s’enrevoltilla la serpent a l’alabastre

maleita com a cella d’Eva

o vivificant com la visió de l’Hermes Trismegist

tres vegades mestre,

i als estels del cel uneix l’escut

tres mitges llunes.

El lleó guarda i de la seva boca bava la llum.

Natura sap el que la pedra calla.

Iniciació a la química, 1996

(Palma, 1953). Científic i poeta. Combina l’escriptura i la Càtedra de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Ha estat editor i coeditor de diferents revistes com Blanc d’ou i Poetry and Sons i col·leccions de poesia com la col·lecció Tafal. Lletres i ciència es donen lloc en la seva trajectòria poètica que va començar amb Iniciació a la química (1977), i varen seguir Ternari (1986), Sons nets (2004) o Els noms del cervell (2013).