Josep Maria Llompart va viure gran part de la seva vida al c/ Llorenç Riber del barri Pere Garau.
ELS DIUMENGES A LA TARDA REBÍEM VISITES
Deixaven els abrics al penja-robes
com qui hi deixa la pell de la mort pròpia,
esquifidament quotidiana.
Ben lligada la màscara – la persona
tràgica - sembraven la llavor
de la conversa fonogràfica
dins l’aire de paper
de la sala.
El disc, un xic ratllat, s’entrebancava
adesiara. S’obrien els badalls;
els ventalls
es tancaven.
Hi havia l’oncle, la tia, les cosines
col·legiales.
La llum de l’horabaixa
menjada d’arnes.
Jo, en un racó, tot sol, sense fitar
ullades de la mort, jugava
amb els soldats de plom.
Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona, 1974.
(Palma, 1925 – 1993). Crític i poeta. En paraules pròpies, el seu primer contacte amb la literatura catalana fou la lectura de les Rondaies mallorquines durant una malaltia quan era al·lot. En els anys de postguerra participà en la resistència cultural contra el règim franquista, d’una forma que s’anirà fent cada cop més compromesa. Col·laborà amb els Papeles de Son Armadans de Camilo J. Cela i treballà a l’Editorial Moll com a crític i editor. Forma part de l’anomenada Generació dels 50 juntament amb Vidal Alcover, Bernat Vidal i Tomàs, Llorenç Moyà, Manuel Sanchis Guarner, entre d’altres. Podem remarcar entre la tasca de crític i historiador de la literatura: Literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), La narrativa a les Illes Balears (1992). Entre els seus reculls poètics destaquen Poemes de Mondragó (1961), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), La capella dels Dolors i altres poemes (1981) i Jerusalem (1990). La poesia de Llompart insisteix i aprofundeix en els mateixos temes i motius, amb l’assoliment amb els anys d’una gran perfecció formal. Excel·lí com a divulgador i traductor de poetes galaico-portuguesos. Fou president de l’Obra Cultural Balear (1978-1986).
A Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona s’evoquen moments d’infància i petites històries familiars. El passat i la llunyania del temps són pensats amb paraules, gests, indrets acompanyats per subtils tocs irònics i crítics. La infància esvaïda i les sensacions viscudes s’escriuen amb la veu interna i personal de qui ho recorda.
El barri de Pere Garau es situa a l’eixample de la ciutat de Palma. Aquest darrer nasqué arrel de la demolició de les murades a principis del segle XX, entre d’altres factors pel creixement demogràfic que vivia la ciutat que s’havia d’estendre més enllà de les murades, creant nous nuclis. Varis plans urbanístics han intervingut en la configuració de l’Eixample de Palma del qual el primer és el Pla Calvet el qual projectà enderrocar les murades i iniciar la urbanització de les noves zones. Els carrers i habitatges de Pere Garau prengueren la seva fesomia en les primeres dècades de l’esmentat segle. Als anys 40 s’inaugurà el mercat de Pere Garau que actua com a centre aglutinador del barri i lloc de referència dels seus veïnats.
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.