Gaspar Melchor de Jovellanos va estar confinat al Castell de Bellver set anys d'on va escriure, entre moltes altres obres, Memorias histórico-artísticas de arquitectura.

Qualque vegada, en tornar de les meves passejades solitàries, mirant-à la dubtosa llum del crepuscle, tallar la altíssim horitzó, se me figura veure un castell encantat, sortit de cop i volta de les entranyes de la terra: tal com aquells, que la vehement imaginació d'Ariosto feia sortir d'un buf del si de les muntanyes, per a presó de qualque malaurat cavaller. Ple d'aquesta il·lusió, gairebé esper sentir el so de la banya, tocat de la part alta de les seves albacars, o treure algun gegant per guardar el pont, i aparèixer qualque altre cavaller, que ajudat del seu nigromant vingui á desencantar aquell desventurat. El més singular és que aquesta il·lusió té aqui el seu poc de versemblança: doncs sense comptar altres aplicacions, el castell ha sortit tot de les entranyes del turó que ocupa.

Memorias histórico-artísticas de arquitectura (1805-1808)

Traduït per Carlota Oliva.

(Gijón, 1744 – Puerto Vega, 1811). Gaspar Melchor de Jovellanos va ser un polític i escriptor asturià. Des dels inicis de la seva carrera va ocupar càrrecs relacionats amb la cort, la política i l’àmbit institucional. Va escriure nombrosos discursos que combinà amb les descripcions de monuments, la seva tasca en la reforma dels estudis i les diferents reformes que emprèn en informes sobre temes de política. Va conrear diversos gèneres literaris (com la poesia i el teatre ) però els seus escrits principals van ser assaigs d' economia, política, agricultura, filosofia i costums, tot des de l'esperit reformador del despotisme il·lustrat. Destaquen l'Informe sobre la ley agraria, la Memoria sobre espectáculos y diversiones públicas, les Cartas del viaje de Asturias i diverses obres més. En elles enaltia el valor de la raó davant les creences, plantejava crítiques a les polítiques del moment, idees per potenciar el comerç i la indústria.

El 1798 fou deposat per Godoy del seu càrrec de ministre de Justícia. El 1801 se li canvià el desterrament a Cadis per un indret més apartat com Mallorca. Després d’un període de reclusió a la cartoixa de Valldemossa, l’any 1802  va ser empresonat a Bellver. L’obra Memorias histórico-artísticas de arquitectura va ser escrita durant els anys 1806-1808. Les descripcions i testimonis que aporta constitueixen una fita del moviment de la Il·lustració. Alhora ofereix un acurat anàlisi d’edificis històrics com el castell de Bellver, la Seu, la Llotja i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo.

El Castell de Bellver es va iniciar per ordre de Jaume II de Mallorca entorn l’any 1300. La seva construcció destaca per la seva situació, a poca distància del centre de la ciutat i dalt un turó, i per la seva planta circular. La planta s’organitza al voltant del pati central ones disposen dos nivells diferenciats per les seves arcades, acollint diferent solució arquitectònica a cada altura. Quatre torres completen el recinte, tres adossades al mur i la torre de l’Homenatge. Al segle XVIII el conjunt es converteix en presó política i militar. Actualment els seus interiors acullen no només la pròpia història de l’edificació sinó també el Museu d’Història de la Ciutat juntament amb la col·lecció d’escultura clàssica del cardenal Despuig.