La disputa de l’ase és un dels escrits més coneguts de Turmeda que relata el debat sobre la superioritat d’animals vers homes a una Palma medieval on encara existia la capella de Sant Cristòfol.

Hi havia en aquell temps un bell galant arlot al bordell, lo qual havia nom Nadalet, bell hom de sa persona, ben fet e proporcionat de tots sos membres, gentil e polit, e anava tostemps tant gentilment vestit que qui’l vehia no hagués pas dit que ell hach estat rufià, mas pus tost qualque bon mercader. Aquest Nadalet havia una amiga al bordell nomenada Na Francesca, fort bella minyona e gentil qui havia stat juheva. Esdevench-se un jorn de festa de Nadal que’l dit Nadalet jogant a la graesca perdé sos diners, e demanà a la dita Francesca son amiga dos florins d’or a prestech per jogar, los quals encontinent ella li’ls prestà. E aprés haver-los perdut, tot sobtat li en demanà encare altre tant, e ella no volent-li’ls prestar, ell, ab la furia del joch, donà-li una coltellada al ventrell, per què ella caygué a terra, e la sanch eixint, Nadalet pensant que ella fós morta, se’n fugí e s’amagà sots un altar, nomenat l’altar de Sant Christofol, en una esglesia dels framenors, ab un companyó nomenat Antoni Riussech. E encontinent tramès son dit companyó al bordell per veure si la dita Francesca era morta, o no, e que ell retornàs encontinent per aportar-li’n noves.

La disputa de l’ase, 1418

(Ciutat de Mallorca c. 1355 – Tunis, post. 1423). Escriptor mallorquí, també conegut com Abdallah at-Tarjuman, que va escriure tota la seva obra a Tunis. Les seves dades biogràfiques es coneixen per allò que ell incorpora a les seves obres. Fill probablement d’una família d’artesans benestant va estudiar gramàtica, lògica, teologia, física i astrologia a més d’ingressar a l’ordre de franciscans. Es traslladà a Lleida i Bolonya on continuà els seus estudis i es creu que va fer alguna breu estada a Tarragona i París. Posteriorment, s’estableix a Tunis on com a musulmà va acollir el nom d’Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui i va treballar a càrrecs importants de l’administració.

L’obra La disputa de l’ase (1418) va ser condemnada per la Inquisició des de 1583, fet que degué propiciar la desaparició d’exemplars. Així, no es conserva cap exemplar en català i l’edició que es coneix està feta sobre una versió francesa de 1544. Aquest va ser un dels escrits més coneguts de Turmeda que relata el debat sobre la superioritat d’animals vers homes, defensat per l’ase, i d’homes vers animals, defensat per fra Anselm Turmeda. Altres títols de la seva obra són Cobles de la divisió del regne de Mallorques i el Llibre de bons amonestaments, ambdós escrits el 1398, i Tuhfa, escrit al 1420.

L’antic barri que unia el carrer de l’Argenteria, el carrer de la Bosseria i el carrer del Sagell conformava un espai d’importància comercial on carrers estrets, cases, botigues i obradors s’amuntegaven en petites illetes. Avui en dia, moltes d’aquestes illetes no han perdurat en el temps. És el cas de la illeta de Sant Cristòfol, on es situava l’antic oratori que acollia el mateix nom i que, concretament, s’ubicava en la confluència de l’actual carrer de la Bosseria amb el carrer Sindicat, a l’antiga plaça del Pa. L’oratori de Sant Cristòfol estava considerat un dels més antics de ciutat. A mitjans del segle XIX es va suprimir el culte i va ser cap a finals del mateix segle quan la illeta es va enderrocar.