Albert Vigoleis Thelen va escriure L'illa del segon rostre durant la seva estada a Mallorca. Considerada una de les grans novel·les alemanyes de mitjans del segle XX, per ella apareixen figures representatives de l’ambient cultural illenc de la dècada dels 30.

Dels tres carrers, el de la Soledat era el més miserable, la façana més elegant donava al Born. Els Seus Habitants, inquilins o Propietaris, podien Deixar caure la su mirada sobre les palmeres i no, per Exemple, sobre els sòrdides dependencies i estafetes de l'oficina central de Correus.

[...]

Aquest establiment és tan important per al futur desenvolupament de les meves memòries que crec el meu deure incloure aquí la seva descripció. Ocupa la cantonada més distingida de la illeta. A la dreta de l'entrada començava el carrer Conqueridor, doblegant a l'esquerra s'arribava a un carrer curt que desembocava a la plaça en què Julieta assajava els seus naixents encants amb els joves del carrer. En diagonal, davant de la casa, hi havia les terrasses descobertes d'un casino amb reminiscències feudals, sempre concorregut per alguns cavallers que jugaven al dòmino, prenien cafè o, simplement, escapçaven una becaina."

Die Insel des zweiten Gesichts, 1953

Traduït per Charlotte Frei.

(Süchteln am Niederrhein, 1903 – Dulken am Niederrhein, 1989). Albert Vigoleis Thelen és un escriptor i traductor alemany. Va estudiar Periodisme i Filologia Holandesa a la Universitat de Münster. Al començament de la dècada del 30s es va exiliar voluntàriament, amb la seva companya suïssa, Beatrice  Bruckner, a Mallorca. Romangueren a l’illa fins l’esclat de la Guerra Civil, d’on partiren cap a Portugal, on coneixien a l’escriptor Teixeira de Pascoes. Traduí l’obra d’aquest escriptor portuguès a l’alemany i a l’holandès. A partir de 1947 es va traslladar a Amsterdam, on va publicar la majoria dels seus llibres i més tard a Suïssa i Alemanya.

La seva novel·la més important és l'obra autobiogràfica, L'illa del segon rostre (1953), escrita durant la seva estada a Mallorca i que narra la seva odissea personal durant els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial. A la novel·la, que juntament amb L'home sense qualitats, de Robert Musil, està considerada una de les grans novel·les alemanyes de mitjans del segle XX, apareixen com a personatges, figures representatives de l’ambient cultural illenc: la família Sureda, els germans Villalonga, George Bernanos o els germans Verdaguer. A més del testimoni autobiogràfis, l’obra conté un retrat d’època de la Mallorca que varen viure als anys 30 i de les vivències, experiències i records.

L’urbanisme que envolta el passeig del Born conté carres, places i edificis que, en alguns casos, han canviat la seva configuració original en quant morfologia i usos. L’actual espai format pel carrer Constitució, el carrer Soledat i la plaça del Rosari va aparèixer en  plans urbanístics per projectar la connexió d’aquest terreny amb la zona alta de la ciutat.

L’any 1946 es va construir l’edifici de Correus al carrer Constitució que anteriorment era anomenat carrer Gran Via. En aquest carrer també es troben l’edifici de la Delegació del Govern, l’antic edifici de Telefònica i l’edifici del conegut bar Formentor inaugurat el 1929 i obra de l’arquitecte Gaspar Bennàzar. El carrer Constitució s’enllaça amb la plaça del Rosari a través d’un sistema de passadís que surt del conjunt dels tres blocs d’edificis construïts als anys 50 i situats a la mateixa plaça.