Llorenç Villalonga: A l'ombra de la Seu
Palma

Llorenç Villalonga passejava sovint pel barri noble i silenciós de Palma, on residia.

El barri és venerable noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L'herba creix entre les juntes de les pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes. [...] A l'altre cap de la ciutat, als afores, pel Terreno, per Gènova, es belluga un món colonial, compost de pintors, turistes i senyores que fumen. Són gents estranyes, que es banyen a l'hivern i viuen d'esquena a la religió. Fabriquen cocktails endiablats. Donen balls i tes. El barri antic fingeix ignorar-ho. Sense valor ni desigs per a declarar-los batalla, opta per declarar-los inexistents.

Mort de dama (1931)

Llorenç Villalonga

(Palma, 1897 – 1980). Llorenç Villalonga és considerat un dels principals novel·listes de la literatura catalana. Assidu a les tertúlies de principi a final del XX, articulista de premsa, prosista i autor teatral, l’escriptor desafia les convencions del gènere i crea una obra sòlida i unitària, amb constants interrelacions de personatges, ambients i correspondències entre ficció i realitat. La seva obra inaugura la novel·la moderna en llengua catalana, emmirallada en referents europeus que li permeten superar el costumisme imperant. Ressonen en la seva escriptura Marcel Proust, Valle Inclán i els clàssics del pensament il·lustrat. Malgrat tot, és autor amb veu pròpia, marcada pel dictat de la memòria, la fina ironia i el pensament filosòfic.

La seva novel·la més reconeguda és Bearn o la sala de les nines, traduïda a més de 20 idiomes i recreada a través del teatre, televisió i cinema. L’obra està ambientada en la Mallorca del segle XIX, i reflecteix la pèrdua de valors d’una societat en total transformació: per a Villalonga, “no hi ha més paradisos que els perduts”.

La primera novel·la de Llorenç Villalonga, Mort de dama (1931) està ambientada en el centre històric de Palma, en els "carrerons a l'ombra de la seu". En un vell casal, entre visites i familiars, agonitza Obdúlia de Moncada, una dama "botifarra" que representa els valors de la societat aristocràtica que es mor. L’escriptor defineix el contrast entre aquest entorn conservador i l’arribada del turisme a la ciutat, que tot ho canvia.

Casals i carrers a l'ombra de La Seu

Llorenç Villalonga va residir el carrer Estudi General Lul·lià, en un dels imponents casals senyorials que són característics del centre històric de Palma. Són els edificis connectats a l’antiga noblesa de l’illa, vell palaus plens d’història i testimoni d’un temps antic. La seva arquitectura és singular, sobretot per l’austera façana i l’estructura entorn del pati interior on es concentren elements de sòbria bellesa: columnes i capitells, ornamentació vegetal, escuts d’armes, etc. Aquests magnífics patis, en la seva època esplendorosa eren espais oberts al carrer i oferien una sensació d’amplitud a uns carrers que, per la trama urbanística històrica eren estrets i foscs.

Els carrers que conflueixen a l’Estudi General Lul·lià formaven part de la trama urbana romana, l’edifici actual és de mitjans segle XX construït seguint el model arquitectònic del casal tradicional amb un gran pati central i s’alçà sobre un antic edifici centre dels estudis lul·lians des del 1540 i antecedent de la Universitat Lul·liana i Literària de Mallorca. Actualment conserva el seu esperit fundacional i és un centre de formació en llengües modernes.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.